mIAUaajaja

Vora el barranc dels Algadins és una obra de Teodor Llorente, poeta valencià del segle XIX que va promoure la Renaixença valenciana que a diferència de la catalana li donava més importància a l'úsdel català en la poesia. Aquesta obra fou publicada a “Almanaque Las Provincias” el 1904.

Es tracta de quatre cobles de vuit versos octosíl·labs amb un esquema mètric 8a 8b 8b 8a 8a 8c 8c 8a ambrima consonant.

L'obra és una reflexió del poeta sobre un paisatge de la seva infantesa.

A la primera cobla ens parla sobre la situació del barranc i l'aroma d'aquest lloc que li porta moltsrecords.
A la segona cobla el poeta diu que quan fa brisa al barranc, aquesta mou les palmeres, tot produïnt un so acollidor i tranquil·litzador.
A la tercera cobla diu que hi ha aigua que inunda elscamps d'arròs i reflecteix els raigs de sol.
A l'última, el poeta explica la bellesa de la naturalesa mitjançant el moviment de les palmeres amb l'aire i la bona olor dels horts. A més a més ensparla també sobre tots aquells records que el mas guarda i que ell ja no podrà gaudir més.

- Al quart vers "no té lo món millors jardins" hi podem observar una hipèrbole.
- Al cinquè vers "Allí hiha un mas, i el mas té dins" hi ha una anadiplosi.
- Al setè vers "per ells jo tinc l'ànima presa" observem una personificació.
- Al desè i onzè vers "s'alcen al cel quatre palmeres; lo vent, batentales lleugeres" veiem una al·literació de la vocal "e".
- Al catorzè vers "fan un soroll que el cor enxisa." hi ha una personificació.
- Al quinzè i setzè vers "Qui ouir pogués sa xillerissa vorael barranc dels Algadins!" trobem una exclamació retòrica.
- Al divuitè vers "l'aigua corrent los camps anega" hi ha un hipèrbaton.
- Al divuitè i dinovè vers "l'aigua corrent los camps anega; ensos espills lo sol llampega" hi ha una metàfora.
- Al vint-i-unè vers "Sona el tic-tac en los molins" hi ha una onomatopeia.
- Al vint-i-dosè vers "i al caure el sol, caçadors destres" trobem...