Multiculturalitat
Páginas: 18 (4342 palabras)
Publicado: 30 de noviembre de 2010
Tema 1: la cultura
1- Evolució del concepte de cultura:
Ve de cultus, colere que significa cultiu.
- Abans del segle XIII no existia l’acció de cultivar, existia el cultiu. Per tant fins el s XIII fa referència a l’estat d’una cosa física i posteriorment passa a ser una acció (cultivar).
- Al segle XVI es pren la metaforització clàssica del concepte, i es pren la cultura com el cultiude qualsevol facultat. Pren el cultiu com a cosa artística.
- Al segle XVIII la cultura esdevé un “estat de la ment i de l’esperit”. Fa referència a l’assimilació de conceptes (imatge foc per a intelectum perquè uneix i escalfa). El concepte d’intel·ligència és que la persona intel·ligent és capaç de trobar un significat amagat entre línees.
2- Cultura i civilització:
Civilització: progrés,superació de la ignorància.
- Al segle XVIII cultura i civilització van unides.
- Al segle XIX, cultura i civilització esdevenen sinònims. Context de la colonització.
- Kant “ens cultivem per mitjà de l’art i de la ciència, i ens civilitzem per mitjà dels bons models i els refinaments socials”. La cultura no és només l’evolució de la ciència, si no també el concepte global de persona.2 visions de cultura:
- Visió romàntica Alemanya: Herder i el geni de cada poble (concepte de Volkgesit). Parlen de l’esperit del poble, és una visió romàntica. Representa que cada poble té un esperit propi, la cultura ha de ser capaç de conèixer i percebre aquest esperit.
- Visió francesa: concepte més universal de la cultura més enllà de les cultures particulars. Aquest concepte acabaimposant, la seva cultura.
3- Aproximacions descriptives al concepte de cultura:
3.1 Aproximacions descriptives de Tylor:
- Recerca de motius que porten al poble a desenvolupar i mantenir determinats comportaments.
- Cal esmicolar al màxim una cultura per poder treure’n conclusions. Aspecte possitiu: permet estudiar la cultura.
- L’objectiu és classificar les cultures en una graduació demés a menys desenvolupades (Darwinisme social). Fa referència a desenvolupar científicament i tecnologicament, aqui veiem l’aspecte negatiu perquè porta a un reduccionista.
3.2 Aproximacions culturista de Baos:
- No es pot parlar de cultura sinó de cultures. Aspecte negatiu: ens parla d’identitat, no identitat, ens parla genèricament.
- Cal estudiar cada cultura per si mateixa, evitantcomparar-les. Això no és cert perquè sempre tendim a comprar. El que hem de fer és especificar en la comparació.
- El coneixement de diverses cultures ens pot ajudar a conèixer les relacions que es poden establir entre pobles d’una mateixa àrea.
3.3 Aproximació funcionalista estructural Durkheim:
- S’interessa per la funció social (funcionalista) de la cultura.
- La societat està composada perentitats i fets socials que tenen una funció específica, i que estan integrades en un sistema com el dels essers vius (és una comparació, tots hem de trobar un lloc en aquesta societat).
- La funció més important de la cultura és el manteniment de l’ordre social, l’equilibri en les relacions i la transcendència del grup en el tems. La cultura és allò que ens dona uns mecanismes per sobreviure,si pot ser per viure bé.
Aspecte negatiu: és una definició descriptiva.
3.4 Aproximació simbòlica de White:
- Estudis dels símbols que provenen del desenvolupament d’una habilitat mental (habilitat espiritual). Els símbols ens remeten a una habilitat espiritual. Tot té una realitat espiritual. És veritat que hi ha símbols però no l’hem de portar a aquest extrem.
3.5 Aproximacióestructuralista Lévi- Strauss:
- La cultura és un missatge que pot ésser descodificat tant en els seus continguts com en les seves regles.
Crítica a White: si tot és simbolic com ho pot interpretar?
3.6 Aproximació de l’antropologia simbòlica:
- No és possible investigar el contingut dels símbols.
- No tots els símbols d’una cultura posseeixen el mateix sentit per a tots els membres de la...
1- Evolució del concepte de cultura:
Ve de cultus, colere que significa cultiu.
- Abans del segle XIII no existia l’acció de cultivar, existia el cultiu. Per tant fins el s XIII fa referència a l’estat d’una cosa física i posteriorment passa a ser una acció (cultivar).
- Al segle XVI es pren la metaforització clàssica del concepte, i es pren la cultura com el cultiude qualsevol facultat. Pren el cultiu com a cosa artística.
- Al segle XVIII la cultura esdevé un “estat de la ment i de l’esperit”. Fa referència a l’assimilació de conceptes (imatge foc per a intelectum perquè uneix i escalfa). El concepte d’intel·ligència és que la persona intel·ligent és capaç de trobar un significat amagat entre línees.
2- Cultura i civilització:
Civilització: progrés,superació de la ignorància.
- Al segle XVIII cultura i civilització van unides.
- Al segle XIX, cultura i civilització esdevenen sinònims. Context de la colonització.
- Kant “ens cultivem per mitjà de l’art i de la ciència, i ens civilitzem per mitjà dels bons models i els refinaments socials”. La cultura no és només l’evolució de la ciència, si no també el concepte global de persona.2 visions de cultura:
- Visió romàntica Alemanya: Herder i el geni de cada poble (concepte de Volkgesit). Parlen de l’esperit del poble, és una visió romàntica. Representa que cada poble té un esperit propi, la cultura ha de ser capaç de conèixer i percebre aquest esperit.
- Visió francesa: concepte més universal de la cultura més enllà de les cultures particulars. Aquest concepte acabaimposant, la seva cultura.
3- Aproximacions descriptives al concepte de cultura:
3.1 Aproximacions descriptives de Tylor:
- Recerca de motius que porten al poble a desenvolupar i mantenir determinats comportaments.
- Cal esmicolar al màxim una cultura per poder treure’n conclusions. Aspecte possitiu: permet estudiar la cultura.
- L’objectiu és classificar les cultures en una graduació demés a menys desenvolupades (Darwinisme social). Fa referència a desenvolupar científicament i tecnologicament, aqui veiem l’aspecte negatiu perquè porta a un reduccionista.
3.2 Aproximacions culturista de Baos:
- No es pot parlar de cultura sinó de cultures. Aspecte negatiu: ens parla d’identitat, no identitat, ens parla genèricament.
- Cal estudiar cada cultura per si mateixa, evitantcomparar-les. Això no és cert perquè sempre tendim a comprar. El que hem de fer és especificar en la comparació.
- El coneixement de diverses cultures ens pot ajudar a conèixer les relacions que es poden establir entre pobles d’una mateixa àrea.
3.3 Aproximació funcionalista estructural Durkheim:
- S’interessa per la funció social (funcionalista) de la cultura.
- La societat està composada perentitats i fets socials que tenen una funció específica, i que estan integrades en un sistema com el dels essers vius (és una comparació, tots hem de trobar un lloc en aquesta societat).
- La funció més important de la cultura és el manteniment de l’ordre social, l’equilibri en les relacions i la transcendència del grup en el tems. La cultura és allò que ens dona uns mecanismes per sobreviure,si pot ser per viure bé.
Aspecte negatiu: és una definició descriptiva.
3.4 Aproximació simbòlica de White:
- Estudis dels símbols que provenen del desenvolupament d’una habilitat mental (habilitat espiritual). Els símbols ens remeten a una habilitat espiritual. Tot té una realitat espiritual. És veritat que hi ha símbols però no l’hem de portar a aquest extrem.
3.5 Aproximacióestructuralista Lévi- Strauss:
- La cultura és un missatge que pot ésser descodificat tant en els seus continguts com en les seves regles.
Crítica a White: si tot és simbolic com ho pot interpretar?
3.6 Aproximació de l’antropologia simbòlica:
- No és possible investigar el contingut dels símbols.
- No tots els símbols d’una cultura posseeixen el mateix sentit per a tots els membres de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.