"Narracions" d'espriu

|ESPRIU: NARRACIONS. |

|PRIMERA PART |

|Tereseta-que-baixava-les-escales (1934) (Llegim-la com si fos una novel·la)|
| |
|Segons Llorenç Villalonga aquesta narració és com una novel·la, perquè en conté tots els ingredients. És un retrat d’una època del Maresme quan els |
|naviliers catalans viatjavena Cuba (americanos, indianos). Els personatges pertanyen al món sinerenc d’Espriu i donen versemblança i realisme al |
|mite de Sinera. El títol és una lexicalització per expressar un instant concret, precís (=La rateta que escombrava l’escaleta) i simbòlic (=La |
|protagonista s’exposa a les mirades que la veuen baixar amb pas de dama les escales de la seva llarga i no gaire feliçvida.) |
|És dividit en cinc capítols que relaten la vida d’una dona de Sinera de la seva infantesa a la mort =cinc moments sincrònics; els narradors ens |
|expliquen el moment en què Tereseta baixa les escales del seu carrer. Les escales són també el símbol segons la qual la vida és una baixada (també el|
|fèretre ha de ser baixat per les escales...) El narrador sempreés intern, té una informació parcial dels fets, explica el que veu o el que li han |
|explicat dels fets i sempre es tracta d’un monòleg. Trobem una caracterització indirecta del personatge narrador: segons el nivell del llenguatge. |
|Espriu a més té un idiolecte ben particular, un estil propi que el caracteritza: (mots concrets: “gropada de bruixes”, “ganyona”; jocs infantils: |
|“paretde cuit”, “fet!”; argot, o el caló dels gitanos catalans “filustrar”, “clissar”, etc.) La caracterització directa dels personatges de qui es |
|parla, en canvi, és força detallada i els personatges esdevenen rodons i evolucionen al llarg de les seves vides. |
|Cal tenir present l’estructura actancial dels personatges (les seves funcions): subjecte: Teresa;objecte: l’amor d’un jove alt i fort; els |
|adjuvants: la seva bellesa i distinció i el viatge per Mediterrani; l’oponent: la mateixa família; el destinador: la mort de la seva germana Júlia/ |
|el naufragi de la Panxita; els destinataris: Vicenç de Pastor, i la neboda que heretarà la fortuna dels Vallalta. |

|El meu amic Salom (1935)(L’alter ego d’Espriu) |
| |
|Espriu s’inventa aquí un alter ego (un jo que el representa com a personatge de ficció) i d’aquesta manera es camufla com a personatgea les |
|narracions. Reflecteix, així, la seva ideologia a través de la ironia, procediment que li permet, a través del distanciament, amagar els seus |
|sentiments íntims i ser crític amb ell mateix. Salom es convertirà en la veu narradora de molts contes, com un titellaire ventríloc, que mou els fils|
|i fa parlar els personatges. Salom neix a Lavínia , nom vinculat als orígensde Roma; Lavínia és Barcelona, una gran ciutat de Konilòsia (Catalunya |
|o Espanya) (=un nou MITE) L’any 1935 apareix per primer cop el nom de Konilòsia i correspon al bienni negre que seguiria els Fets d’octubre de 1934. |
|Espriu a través dels contes feia una dura crítica a la societat civil que no s’adonava de les conseqüències polítiques d’aquests fets |

|Teoria del...