Obra pitorica


cOMENTARI OBRA PICTÒRICA
Nom: Lucia RAMOS Classe: 4rt ESO B Assignatura: Ciències Socials


Comentari obra pictòrica: “La classe de dança”
A. Documentació general o catalogació:
1. Títol: “La classe de dança”(“ La classe de danse”).
2. Autor: Edgar Degas.
3. Cronologia:1873-1875.
4. Tècnica: Pintura a l’oli sobre tela.
5. Suport: Tela, llenç.
6. Lloc: - Original: Entregat a Jean-Baptiste Faure (1874). - Actual: Musée d’Orsay, París.
7. Dimensions: 85x75 cm.
8. Primera aproximació: Figurativa.
9. Descripció detallada: Al centre de la sala es troba Jules Perrot, un famós professor de dansa que, juntament amb la seva companya Maria Taglioni, havia estatl'estrella del ballet parisenc.
El mestre té un bastó i sembla estar parlant amb la ballarina emmarcada per la porta o referint-se amb algun comentari a ella. No obstant això, Perrot no aconsegueix captar l'atenció de tota la concurrència: el grup de ballarines del fons adopta postures relaxades i no sembla prestar massa interès. Podem observar que aquestes ballarines es troben acompanyades de lesseves mares, com era costum llavors, ja que en el París de l'època el ballet no era una activitat respectable i moltes ballarines queien en l'exercici de la prostitució.

B. Anàlisi formal:
10. Línia i dibuix: predomini de la recta (vertical/hoitzontal: estabilitat; diagonal: dinamisme). Predomini de la corva (sensació de moviment, menys quan es dibuixa un cercle). Perspectiva (efecte deprofunditat, efecte de volum)
Dins el grup del fons, la noia situada de peu amb els braços en gerres repeteix la posició de la ballarina del primer terme, creant d'aquesta manera una subtil diagonal que segueix la línia del entaulat. Les parets estan pintades de verd, i les columnes de marbre es repeteixen en successió vertical dirigint la vista fins al fons de l'estada, on una ballarina de peu sobre laplataforma ajusta el seu collaret. A la inclinació del sòl i el desequilibri i la asimetria de la composició, s'aprecia la influència dels gravats japonesos que afectava llavors a les avantguardes. El contrast entre l'espai buit de la part inferior dreta de la tela és un recurs que apareix sovint en els treballs de Degas, així com la composició diagonal, ben determinada en aquest cas per les líniesdel entaulat del sòl, que condueix cap al fons la mirada.
11. Colors: càlids: rojos, grocs, verds (són emocionals, apropen l’espectador); freds: blaus, grisos, violetes (són racionals i intel·lectuals, es distancien de l’espectador):
Les càlides tonalitats terroses aporten una atmosfera d'intimitat que contrasta subtilment amb els vius colors dels llaços de les joves que apareixen en primerpla. Entre aquestes, és interessant observar en detall el sorprenent realisme amb què es rasca l'esquena la ballarina asseguda sobre el piano, a l'esquerra, per comprendre per què Degas estava considerat un dels millors dibuixants de la seva generació.

12. Llum: Sense llum (colors plans), llums reals (distribuïda de manera homogènia o procedent d’un focus: explicar des d’on rep la llum), llumsirreals (no és natural, vol donar un missatge simbòlic):
En aquest cas, un potent focus de llum procedent de les finestres de la dreta - una de les quals es reflecteix en el mirall, deixant veure el cel de París - que inunda la sala, rellisca pels vestits de les ballarines i ressalta els verds, vermells i grocs de cintes i llaços. Precisament és la llum la que crea una sensació atmosfèricaespecial, que arriba a recordar a la de Velázquez, diluint els contorns de les figures i atorgant aire a l'espai.

13. Composició (disposició): simètrica/assimètrica; oberta (elements fugen del centre)/tancada (elements entorn al centre); superficial (un sol pla)/ profunda (té perspectiva); línies principals: horitzontal, vertical, diagonal, piramidal, circular,essa...
La composició està marcada...