Okupación

TREBALL EN GRUP:
OKUPACIÓ

Grup 11

Irene Zorita
Dani García
Vladanka Grau
Carola Enseñat
Judit Baró

Índex

1. Introducció:
2.1. Què és l’okupació?
2.2. Història del moviment ocupa.
2.3. El moviment okupa a Catalunya

2. El moviment ocupa i els seus tipus.

3. Legislació de L’ocupació.
4.4. Via civil.
4.5. Via penal.

4. Casosreals d’ocupació i experiències personals.

5. Opinió del grup: Pros i contres.

1. INTRODUCCIÓ:

1.1. Què és l’okupació?
L'okupació és un moviment social que es caracteritza per prendre i reivindicar els espais buits i abandonats, com a lluita en protesta contra l'especulació immobiliària i el capitalisme. En els espais alliberats es duen a terme experiències decaire assembleari, autogestionari i de transformació social, posant l'espai a disposició de diversos col·lectius per desenvolupar les seves activitats.
1.2. Marc teòric. Història de l’okupació.
* Moviment de 1968
El conflicte de l'okupació és una confrontació amb el dret a la propietat privada. Els okupes defensen que aquesta representa un robatori al poble mentre que els propietaris neguen quehagin robat res. Però quan comença aquest dret? No és pas el sistema capitalista que el crea. El primer indici de l'existència del dret a la propietat privada el trobem en la civilització romana que implanta el testament com a un sistema de drets adquirits, i això representa un canvi important respecte a les civilitzacions anteriors doncs les diferències socials encara s'accentuen més i lapossibilitat de promoció o de millora d'un estatus econòmic per part de les classes oprimides és cada cop més difícil.
És, però, amb la implantació del sistema capitalista després de la revolució industrial quan el dret a la propietat privada esdevé un dels pilars centrals de la societat. La propietat privada esdevé fonamental per la burgesia en la seva ascensió cap el poder, la transforma en una classepoderosa, ja que les seves possessions són pràcticament intocables i conservades generació rere generació. S'accentua la diferència de classes, i els més perjudicats son els assalariats, que veuen com els burgesos tot i no tenir el dret directe de posseir-los a ells, els poden explotar, car controlen els mitjans de producció. Els primers crítics al sistema capitalista no passen per alt el fet de quela propietat privada és una de les bases que manté el sistema i la critiquen durament, són els socialistes utòpics: Proudhon, Cabet, Fourier… que exposaran les seves idees durant la primera meitat del segle XIX. Un dels grans pensadors del segle XIX, i redactor juntament amb Marx del manifest comunista l'any 1848, és Frederic Engels que farà una de les crítiques més brillants a la propietatprivada en el seu llibre L'origen de la família la propietat privada i l'estat que Engels s'enfrontava directament a aquest dret i considerava necessària la seva eliminació per construir una societat millor.
La teoria es transforma en pràctica en les diverses revolucions que el proletariat duu a terme durant el segle XIX, en la qual moltes fàbriques són preses per la força de les mans dels amos, ipassen a ser controlades per consells d'obrers, cap d'aquestes revolucions triomfarà, i el dret a la propietat privada serà conservat.
No serà fins l'any 1917 que alguna revolució de caire socialista triomfaria. Es tracta de la revolució russa, amb la implantació del socialisme quedarà abolida la propietat privada.
Per veure un cas d'abolició de la propietat privada a Espanya ens haurem d'esperarfins l'any 1936. Durant la Guerra Civil a molts pobles (sobretot de Catalunya, Aragó i Andalusia) la CNT agafarà el control i per decisió popular es col·lectivitzaren les terres, que passaran (en molts casos) a dependre d'un consell de camperols escollit pel poble.
És però durant l'onada revolucionària de 1968 on es comença a gestar amb més claredat el moviment okupa. És l'any 68 quan explota...