Orfebreria catalana medieval

ORFEBRERIA MEDIEVAL CATALANA:
BARCELONA 1300-1500

(APROXIMACIÓ A L’ESTUDI)
CONSIDERACIONS GENERALS I CATALOGACIÓ D’OBRA

Claudia Asensio Llop
Art Gòtic
2011-2012

ÍNDEX

1. Introducció …………………………………………………..……………………………………………………..… 3
2. La importància de la cort i de l’església ……….…………………………….………...……………..… 4
3. Els centres obradors …………………………………..………………………………......…...…………….... 54. Aspectes tècnics i formals ………………………….…………………………………...…...…………….... 6
5. Retaules …………………………………………………………………………………………….………………….. 7
6. Creus …………………………..………………………………………………………………………….…………….. 7
7. Ostensoris …………………………………………………………………………………………..……..…………. 8
8. Reliquiaris ……………………….…………………………………………………………………………..………… 9
9. Calzes ……………………..……………………………………………………………………………………..……... 9
10. Conclusions…………………………………………………………..…………………………………………… 10
11. Bibliografia …………………….………………………………………………………………………………….. 10

1. INTRODUCCIÓ
Tal i com exposa l’autora, dins la historiografia de l’art català, tant en general com d’èpoques específiques, manca un estudi bàsic que ens doni a conèixer quina fou l’activitat i quines les obres que es conserven dels nostres mestres argenter catalans. De l’èpocagòtica, existeixen estudis elaborats abans i desprès de la Guerra Civil que no es van arribar a publicar, i que haurien estat la base per estudis posteriors, com L’orfebreria catalana des del segle IX al XVIII, de Josep Gudiol i Cunill, del qual se’n conserva només una part a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic.
Amb tot, l’estudi que Nuria de Dalmases proposa és conèixer que és l’orfebreriamedieval a Catalunya i quines obres s’han mantingut al llarg del temps, amb l’establiment d’un apartat de bases tipològiques i d’una ambientació de l’orfebreria medieval a Catalunya. Tal i com ella indica, la metodologia emprada ha estat de caire eminentment positivista, malgrat les dificultats per a la realització del catàleg, degut a l’etapa inicial en què es troben els estudis d’orfebreria, tant a laPenínsula com a l’estranger, que han obligat a l’autora freqüentment a adaptar-se a les limitades possibilitats que les peces oferien.
Segons Dalmases, el problema més rellevant, ha estat cercar les obres i saber així, quines mostres barcelonines dels segles XIV i XV havien superat el pas del temps, i encara podien ser objecte de treball, per això estudia les obres que s’han conservat enconjunts únics, és a dir, realitzades en una mateixa etapa i no reformades, i d’altres que han arribat a l’actualitat gràcies als nombrosos adobs i transformacions de la seva estructura o ornamentació, la qual cosa els ha permès continuar en ús.
La recerca de les peces d’orfebreria, ha portat a l’autora a diferents indrets peninsulars, i fins i tot, a Europa i Amèrica, que indica una projecció del’obrador de Barcelona, produïda en la mateixa etapa de realització, degut a l’afecció pel col·leccionisme d’alguns països i a l’ampliació de les col·leccions dels museus estrangers.
Per concloure, Dalmases exposa que existeixen poques peces d’orfebreria que puguin relacionar-se amb un argenter i donar-ne una cronologia exacta, i que han estat aquestes les que han servit com a pilars per marcar larelació de proximitat i llunyania envers elles de les altres obres mancades de documentació. És d’aquesta manera, com s’ha pogut comprovar l’existència d’unes constants dins de l’orfebreria barcelonina, en els procediments tècnics o en els repertoris ornamentals i formals.
L’estudi de Dalmases es composa de dos volums, el segon dels quals, no ha estat objecte del meu estudi, ja que fa un anàlisi decaire més específic, on estableix la relació dels argenters que vivien i treballaven a Barcelona, juntament amb la transcripció i la mostra d’alguns dels documents que s’han conservat cronològicament que confirmen la tasca i les obres de cada argenter. Amb tot, he volgut reflectir en aquest treball una síntesi sobre les principals tipologies d’orfebreria, el context històric on es van produir,...