origen de la filosofia

Origen de la filosofia
La concepció mítica de la realitat:
Abans de la filosofia, la curiositat i la capacitat d’admiració humanes havien donat com a fruit històries fantàstiques que transmeses de generació en generació explicaven el naixement del mon, dels éssers humans i dels esdeveniments que ocorren al llarg de les nostres vides.
Mite:
El mite és una narració fantàstica amb deesses,déus, semidéus i herois. Hi trobem les explicacions que en el passat les persones es donaven per tal d’entendre el món. Característiques:
1. Irracional: allò que narra el mite no es pot discutir i el seu significat es desvetlla establint la relació que manté amb la tradició en la cultura a la que pertany.
2. Normatiu: conté el conjunt de valors i normes que han de regir la comunitat, legitima odeslegitima l’ordre social vigent i estableix el sentit de l’existència dels éssers humans i diu quin n’és el comportament adient per tal de relacionar-se.
Característiques de la filosofia:
1. Racional: Tot es pot discutir, però sempre utilitzant l’argument correctament construït (sempre coherent).
2. Universal: Reflexiona sobre tota la realitat.
3. Radical i última: Estudia les coses des de laseua arrel.
4. Profana: La divinitat és objecte de pensament racional en filosofia.
5. Normativa: Tracta d’explicar com hem de viure els éssers humans.
El pas del mite al logos
La filosofia va nàixer fa uns 2600 anys a les colònies del Mediterrani. El començament es conegut com el “Pas del Mite al Logos”, ja que les persones comencen a cercar explicacions a tot el que els envoltava fent ús del’observació i la raó. Així comença la filosofia i amb ella la ciència.

Comença a Milet, una ciutat portuària de Jònia (ciutat dedicada al comerç, o hi havia varietat de creences), i els primers filòsofs són coneguts com els físics, degut a que es preguntaven per la physis (naturalesa) de totes les coses.

Filosofia:
-La filosofia no es ciència:
1. La filosofia no està limitada com lesciències empíriques a l’observació i l’experimentació ni com les formals a la coherència lògica; si no que, es basa en tot l’ampli espectre de l’experiència humana.
2. La filosofia tendeix a donar una visió sistemàtica global de la realitat, mentre la ciència tendeix a l’especialització i fragmentació de l’objecte d’estudi.
3. La filosofia és essencialment reflexiva i es qüestiona fins i tot a simateixa, mentre que la ciència avança sobre tot gràcies a l’experimentació.
4. La filosofia té una vocació pràctica (oferir orientacions i consells per a la bona vida) i la ciència es limita a descriure fets i establir-hi relacions.
5. En filosofia la tradició es revisa contínuament.
6. Els filòsofs i filòsofes viuen en constant discrepància, mentre que els científics arriben a acords.
-Lafilosofia no és religió:
Religió
1. És un saber revelat (el coneixement sobre la veritat el transmet la divinitat).
2. És un saber que mostra el camí de la salvació
3. Les religions inclouen:
a. Dogmes: conjunt de creences que no es poden qüestionar.
b. Rituals: actes repetitius amb els quals les persones expressen el seu vincle amb el sagrat.
c. Moral: fonamentada en la devoció que elsabrat demana dels homes.
Filosofia
1. A la filosofia no hi ha lloc per a un saber revelat.
2. No hi ha lloc tampoc per a creença i fe. El saber filosòfic és l’experiència de la humanitat.
3. No hi ha lloc per a dogmes, tota teoria és sotmesa a crítiques i analitzada a la llum de la raó.
-La filosofia no és literatura:
1. Diferències formals:
La filosofia mostra conceptes vertaders iargumentacions correctes. L’interés de la filosofia és gnoseològic (coneixement).
La literatura s’interessa en l’estètica (la bellesa de la paraula escrita).
2. Diferències de contingut:
La filosofia tendeix a integrar les experiències individuals en teories sistemàtiques de la totalitat del real.
La literatura tendeix a consagrar el que té d’únic i irrepetible la individualitat.

Branques de la...