Origen De La Vida I Evolució

Tema 3. Origen de la vida i de l’ésser humà.

Preguntes prèvies:
 Què és la vida?

 Què separa la vida del que no ho
és?
 Com i on es va originar la vida?
 Com va evolucionar la vida en la
Terra?

 Com es va originar l’ésser humà?
 Pot haver vida fora del nostre
planeta?

Índex
 La recepta de la vida

 Definició de vida
 L’origen de la vida
 L’evolució. Proves
 L’evolució.Explicació
 Extincions

 L’origen de l’ésser humà

1. La recepta de la vida
 Característiques que tenen en comú els éssers vius:
- Estan formats per cèl·lules (1 o més) i tenen una organització
interna.

- Fan les funcions vitals i necessiten energia per fer-ho.
- Estan formats per determinats elements químics,
majoritàriament: C, H, O.
- Posseix material genètic (informació necessària per formarl’organisme i que varia en el temps donant lloc a
l’evolució).
I els virus?

 A totes les biomolècules hi ha una sèrie d’elements que apareixen de
forma reiterada i hi ha un que és especialment freqüent, quin és?
Efectivament, el CARBONI.
Per què?

Propietats del C que el fan idoni per formar
molècules per a la vida:
- Pot formar enllaços covalents, estables i que acumulen
energia.
-Pot formarenllaços fins amb 4 elements diferents (
variabilitat molecular).
-Por formar enllaços senzills, dobles o triples.
-Es pot unir a altres àtoms de C i formar cadenes.
Totes estes propietats es deuen a les seues
característiques atòmiques:
•Té un radi atòmic xicotet.
•Té 4 electrons a la seua última capa.

Altres elements i la seua importància i
funcions
 HIDROGEN (H): és l’element més abundant del’univers i el trobem en
l’aigua i en totes les biomolècules.
 OXIGEN (O): és un element molt actiu (capacitat per reaccionar) i el
trobem en l’aigua i totes les biomolècules. A més intervé en el procés de
respiració cel·lular, que es relaciona amb la obtenció d’energia.
 NITROGEN (N): és l’element més abundant de l’atmosfera. Forma part dels
aa, que constituixen les proteïnes, i dels nt, que formen elàcids nucleics.

 FERRO (Fe). Forma part de proteïnes i enzims, com:
Hemoglobina: s’encarrega de transportar l’oxigen en la sang fins els teixits. Li dona el
color roig a la sang.
Mioglobina: té una funció similar a la hemoglobina i es troba als músculs. Li dona el color
a la carn.
El ferro també forma part d’enzims i del citocrom C, que és una de les peces de la
cadena del transportd’electrons de la membrana mitocondrial.

 COURE (Cu).
Intervé en la absorció del Fe.
És necessari per a la síntesi d’hormones.

Forma part del citocrom C oxidasa (el complex IV) de la cadena de transport d’electrons
de la membrana mitocondrial.

 SODI (Na): molt important en el metabolisme cel·lular, intervé en l’impuls nerviós
(bomba Na-K), en la contracció muscular i en l’absorció de nutrients.
POTASSI (K): intervé en l’equilibri osmòtic de les cèl·lules, la contracció muscular i
l’impuls nerviós (bomba Na-K).
 FÒSFOR (P): és un component de la hidroxiapatita (dents i ossos). També intervé
en l’activació i desactivació de proteïnes (fosforilació).

A més forma part dels fosfolípids, de les cadenes de ADN i ARN (material genètic),
del ATP (energia en les cèl·lules), i intervé en moltes altresfuncions fonamentals
de l’organisme.
 SOFRE (S): component del cabell i les ungles. Els enllaços disulfur (SS) intervenen
en el plegament i funció de proteïnes.
 SELENI (Se): intervé en les funcions del S.I., de la glàndula tiroides i en l’apoptosi
cel·lular, entre d’altres.

Energia
 La vida necessita de MATÈRIA i d’ENERGIA.
 Energia
 Els éssers vius obtenen l’energia a través de reaccionsquímiques  respiració
cel·lular

 RESPIRACIÓ CEL·LULAR:
 Són una sèrie de reaccions a través de les que la cèl·lula degrada molècules orgàniques i
produix energia.

 Es produixen als mitocondris (cèl.lues eucariotes) o als mesosomes (procariotes).
 Totes les cèl·lules vives fan la respiració cel·lular per obtindre l’ energia necessària per les seues
funcions.



Habitualment la...