Ortografia

ORTOGRAFIA

* El perquè, el per a què i el per què
Perquè
Farem dieta perquè menjàrem massa en Nadal causal (perquè + verb en indicatiu)
Li farem fer dieta perquè perda pes. final (perquè + verb en subjuntiu). En col·loquial s’usa incorrectament per a que: Li farem fer dieta *per a que perda pes.

Per a què?
El per a què solament pot servir com a interrogativa, Per a quina cosaserveix? = Per a què serveix?

Per què
Per què fas això? interrogatiu (contestació: Perquè vull causal)
Usarem aquest resum, per què ells aprovaren relatiu (ja no s’usa). Seria equivalent a per el qual: Usarem aquest resum, per el qual ells aprovaren (és a dir: ‘a causa de l’ús del resum, aprovaren’)

* La perífrasi d’obligació
El col·loquial *tindre que és incorrecte, cal dir haver de:Hem d’estudiar. També es pot usar la perífrasi (que ja no s’usa) tindre de: Tenim d’estudiar.
La perífrasi deure + infinitiu no és d’obligació, sinó de probabilitat: Deuen ser ja les dos de la vesprada.

* La preposició davant que
Les preposicions davant d’un que DESAPAREIXEN: *M’he adonat de que t’agraden les taronges M’he adonat que t’agraden les taronges. Si us sona estrany, podeu canviarper el fet que: M’he adonat del fet que t’agraden les taronges.
Solament hi ha un cas on podem col·locar la preposició davant del que, quan té valor de relatiu (i porta accent obert: què): La cosa de què et parlava = La cosa de la qual et parlava.
Atenció: Hem de saber diferenciar entre els dos tipus de relatius: el que i el qual. El que pot fer funció de substantiu: El que diga això se n’anirà= La persona que diga això se n’anirà; en canvi, el qual s’usa soles com a relatiu, com a nexe que introdueix una oració subordinada:La xica, la qual parlava, se n’anirà. Un mètode que podem usar és provar si el qual seria correcte, per exemple: *La cosa de la que et parlava és incorrecte, perquè sí que podem dir: La cosa de la qual et parlava. D’altra banda, en El que diga això se n’anirà éscorrecte, perquè no podem dir: *El qual diga això se n’anirà.

* La preposició davant d’infinitiu
Davant d’infinitiu solament podem col·locar dos preposicions: a i de.
Exemples: *Sols es preocupa en estar guapa Sols es preocupa a estar guapa o Sols es preocupa d’estar guapa.
Atenció: Podem posar la preposició en davant d’infinitiu si té valor de temps, un exemple: En tornar, Lluís veié latelevisió. = Quan tornà, Lluís veié la televisió.

* El plural del verb haver-hi
El verb haver-hi és invariable, és a dir, solament s’usa en singular. Exemple: Hi ha un gat per ací Hi ha dos gats per ací, no usem hi ha: *Hi han dos gats per ací és incorrecte. En castellà ocorre el mateix: Hay un gato por aquí Hay dos gatos por aquí.

* El gerundi de la 2a conjugació
Els de la 2aconjugació MAI acaben en *-guent: *siguent sent; *correguent corrent, *visguent vivint, *moguent movent, etc.

* Els imperfets de la 2a conjugació de l’infinitiu –re
Els imperfets de la 2a conjugació de l’infinitiu –re se solen accentuar en l’arrel lèxica i amb diftong: caure queia (no cauïa, ni quea), riure reia (no ria ni reïa), etc.

* Col·locació dels apòstrofs
Els apòstrofs escol·loquen el més a la dreta possible: *s’en se’n, *se’n anà se n’anà, etc.

* Els verbs de 2a conjugació confosos amb la 3a conjugació
Per interferència del castellà, hi ha paraules que confonem de l’acabament –er o –re a –ir. Per exemple, *debatir, *debatint, *debatit debatre, debatent, debatut; *recurrir, *recurrint, *recurrit recórrer, recorrent, recorregut.

* Accents:Recordem que els accents en valencià funcionen així:
* Agudes: s’accentuen acabades en vocal; -as, -es, -is, -os, -us; -en, -in. Així que, -an, -on, -un no duen accent, per exemple: estan.
* Planes: no s’accentuen acabades en vocal; -as, -es, -is, -os, -us; -en, -in. Per tant, examen no s’accentua; en canvi, exàmens sí. Recordem que els acabats amb –ia, com Maria, en català no...