Outlines Invitació a la sociologia. P. Berger

CAPÍTOL 1: LA SOCIOLOGIA COM A DISTRACIÓ PERSONAL
En el primer capítol podem trobar 6 imatges que la societat considera sobre la sociologia:
1. El sociòleg és percebut com un individu professionalitzat en la realització d'activitats edificants en pro dels altres i de la col·lectivitat. (pàg 14,15)
2. El treball social es sempre una determinada pràctica social. Mentre que la sociologia no ésuna pràctica, ans un intent de comprensió. (pàg 17)
3. Està relacionada amb les dues anteriors, és la del reformador social. (pàg20)
4. Es vist com a recopilador d'estadístiques sobre el comportament humà. Es l'individu que es passeja per el món amb un qüestionari, i es passa hores entrevistant gent al atzar, i al tornar a casa passa totes les dades.(pàg 25)
5. Està força relacionada amb ladel estadístic, és la que veu en ell un individu primordialment interessat en l'elaboració d'una metodologia científica que després imposarà als fenòmens humans.(pàg 26,27,28)
6. Referida no tant al seu rol de professional com al fet de suposar que es tracta d'un cert tipus de persona. (pàg 30,31,32,33,34,35)
La primera màxima de la sociologia és les coses no són el que semblen o les aparencesenganyes.
PUNT DE VISTA DELS AUTORS:
WEBER: La sociologia és lliure de valors o valorativament neutra. El sociòleg tindrà el seus propis valors. Ha de prevaler la seva integritat científica.
AUGUSTE COMTE: Concebia la sociologia com a doctrina de progrés, com la pubilla secularitzada de la teologia que havia d'esdevenir la reina de totes les ciències. El sociòleg juga el paper d'àrbitre detotes les branques del coneixement, per al benestar i la prosperitat dels homes.
Capítol 2. La sociologia a forma de consciència social.
Pàg. 42
“La sociologia és una reflexió moderna i occidental que parla de societat per a denotar un gran complex de relacions humanes, ja es tracti de societats de milions de persones o col·lectivitats petites.”
La sociologia se'ns presenta més aviat com un tipusde reflexió moderna i occidental.
En general però, parla de societat per a denotar un gran complex de relacions humanes o dit en llenguatge més tècnic, per a designar un sistema d'interacció.
El sociòleg pot estar parlant d'una societat de milions de persones o bé per una col·lectivitat petita.
El concepte societat s'aplica sempre que un complex de relacions com per a ésser analitzat en ellmateix, com una entitat autònoma i diferent d'altres del mateix tipus.
Pàg. 43
El sociòleg tendirà a utilitzar el terme (social) de forma més limitada i més precisa, per a referir-se a la qualitat d'una interrelació.
Max Weber en afirmar que una situació “social” és aquella en la qual les persones orienten recíprocament llurs accions.
El sociòleg troba el seu subjecte de estudi present a totesles activitats humanes.
La interacció social no és cap sector especialitzat de les fetes dels homes entre ells, sinó més aviat un aspecte determinat de totes aquestes fetes.
El sociòleg no té cap exclusiva en l'observació d'una sèrie de fenòmens; el que passa és que observa els mateixos fenòmens d'una manera diferent.
p.45
El més plausible fóra que el pensament sociològic gaudís de majorsprobabilitats de desenvolupar-se en circumstàncies històriques caracteritzades per una crisi, una sacsejada o una batzegada, de la concepció que una societat s'havia fet d'ella mateixa
p.46
El pensament sociològic és el fruit d'una sèrie de desenvolupaments intel·lectuals que estan situats en un espai i en un temps molt específics de la història occidental moderna


p.49
Quan el sociòlegs'interessa pel fenomen del poder, per força ha de “mirar més enllà” dels mecanismes oficials que suposadament regulen la distribució de poder en el si d'una comunitat
p.54
El problema sociològic no és tant el de saber per què hi ha coses que “van malament” des del punt de vista de les autoritats i dels que tenen la paella del mànec, com el d'arribar a entendre com funciona tot el sistema, quins són...