Pdf833290

Paradigma sostenibilista
1. Introducció. Objectius

A la unitat 2 s’ha vist que els humans hem sobrepassat els límits físics de la Terra i la capacitat de càrrega de la majoria dels ecosistemes, la qual cosa ha
generat grans impactes, tant ambientals com socials. Això ens ha fet veure que cal un canvi de paradigma en els models de desenvolupament actuals que ens
condueixi cap a una societat méssostenible.
En aquesta unitat s’estudien les bases teòriques del concepte de desenvolupament sostenible i els seus principis.

Figura 1. Font: definicionabc.com

Paradigma sostenibilista
2. Antecedents

Conferència d'Estocolm sobre
Medi Ambient Humà, organitzada per l'ONU va fer notar que el model occidental de desenvolupament té
associats efectes ambientals negatius. És a dir, que el creixementeconòmic es basa en la pressió sobre els
recursos naturals i, en conseqüència, sobre la generació de residus.
Els primers antecedents del concepte de desenvolupament sostenible es poden situar a l’any 1972, quan la

El mateix any, l’informe al Club de Roma "Els límits del creixement" dels professors Meadows constatava l’error d’ignorar els límits en la manera d'entendre el
desenvolupament. Aquestapreocupació pels límits que l’entorn físic imposa al creixement econòmic no era nova a l’economia, però estava marginada. Es tracta,
doncs, d’un procés molt recent, de tot just 40 anys (vegeu la unitat 2).

Figura 2. Els límits del creixement. D. H. Meadows, D. Meadows, J. Randersi, W. W. Behrens (1972)

No és perquè sí que aquests temes apareixen als inicis de la dècada de 1970; la causa fou lacrisi del petroli d’aquells anys. El petroli com a recurs s’estava
acabant, el preu va pujar i va generar una crisi econòmica a Occident. Van començar els primers discursos no marginals sobre l’existència de límits naturals.
Fins aquell moment, la societat donava per fet que el creixement seguiria en el futur com havia estat en els anys anteriors; no es reflexionà sobre la seva
continuïtat fins queno aparegueren els primers problemes.
Es començaren a utilitzar termes que apuntaven en la direcció del desenvolupament sostenible: ecodesenvolupament, creixement intensiu, creixement orgànic
(en el segon informe del Club de Roma del professor Mesarovic el mateix any 1972). El marxisme de les dècades de 1960-1970 ja parlava de creixement zero.
Encara es parla de creixement com a sinònim deprogrés o millora, però ja se’n mitiga el significat literal. El mot ‘desenvolupament’ s’imposa més endavant. En
tot cas, aquests conceptes previs sorgeixen de la preocupació per l’increment dels creixements i desequilibris, per l’existència de límits i pels impactes
ambientals, que comencen a remarcar la base natural inevitable de tot progrés humà. A la unitat 2 s’han treballat aquests temes, tant perseparat com fent
avinent el gran nombre d‘interrelacions que tenen.
El naixement popular del terme ’desenvolupament sostenible’ se situa en l’anomenat Informe

Brundtland, de 1987, titulat ’El nostre futur
comú’, que és l’informe de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de l’ONU (presidida per la
Sra. Go Brundtland, exprimera ministra noruega i directora de l‘OMS). L’informedefineix el desenvolupament
sostenible vinculant definitivament el progrés humà necessari, el manteniment imprescindible dels sistemes
naturals i l’eradicació de la pobresa. Així, afirma que “desenvolupament i medi ambient són interdependents i
imprescindibles; no es pot resoldre el tema del desenvolupament per una banda i el medi ambient per una
altra”.

Figura 3. Portada del llibre ’El nostre futurcomú‘, conegut també com Informe Brundtland.

Cimera de la
Terra pel gran avenç que significà en aquests temes. A Rio es reafirma el concepte de desenvolupament
sostenible i la necessitat urgent d’aplicar-lo, es fa notar que el problema ambiental és global, no resoluble dins dels
estats, ja que transcendeix les divisions politicoadministratives, i queda clara la densa i indeslligable interrelació...