pedo

Les Cròniques
Jaume 1:
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. Jaume I mor el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans. Malgrat això, les còpies que en tenim són posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343.
Característiques principals de la crònica:Els trets humans
El sentiment religiós
L'amor del rei als seus regnes
Participació directa  en allò narrat.
Esperit militar i heroic.
Llenguatge popular i improvisat.

ESTRUCTURA:
La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort(del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg: tant per la seva erudició com per la seva perfecció estilística aquest pròleg degué ser fet per algú diferent, de cultura superior, i un cop el rei ja era mort.
El conqueridor fou ben explícit a l'hora d'expressar la finalitat de les seves "memòries": "E per tal  que los hòmens coneguessen, quan hauríem passada aquesta vida mortal,ço que nós hauríem fet [...] e per dar eximpli a tots los altres hòmens del món...".








Bernat Desclot:
El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288. És una de les quatre grans Cròniques, i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, toti que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
L’OBRA: La Crònica està de Coll i Alentorn, i apareix dividida en tres sectors ben destacats:
Del capítol 1 al capítol 10. Desclot recorda en una sèrie cronològica desordenada grans esdeveniments a la Corona d'Aragó abans de Jaume I (la llegenda de Guillem Ramon I de Montcada, la de l'engendrament de Jaume I, la narració dela batalla d'Úbeda i la llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya).
Del capítol 11 al capítol 73. Es tracta la vida de Jaume I.
Del capítol 74 al capítol 168. Es narren els fets que tingueren lloc entre 1276 i 1285, els anys en què puja a la corona Pere el Gran. És la darrera part, i la central (els fets que precedeixen l'expedició a Alcoi i Sicília, la conquesta de Sicília ila victòria davant la invasió francesa de Catalunya, com a lluita contra la injustícia. En la pacífica conquesta de Sicília, Desclot supleix la manca d'acció amb una gesta novel·lesca duta a terme pel rei, i que està documentada; és el conegut Desafiament de Bordeus). Al final, es parla del setge de Girona i l'espera dels reforços que han de venir de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianesacaba amb la victòria damunt dels francesos i significa la victòria de la lleialtat. Pere el Gran mor de pesta el 1285 a Vilafranca del Penedès.










Ramón Muntaner:
La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les Quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronaciód'Alfons el Benigne (1328).
Explica coses que van succeir de veritat i que ell va veure i viure. Muntaner empra sovint el «jo hi era», que subratlla el seu paper de testimoni, i les dades que subministra ajuden a conèixer l’època de Jaume I. L’escriptor Joan Fuster va ser el principal intèrpret de l’obra d’aquest cronista medieval i el seu elogi és força eloqüent.
L’ OBRA:
L'objectiu fonamental del'obra és de glorificar els reis de la Casa d'Aragó. El monarquisme del nostre cronista està estretament relacionat amb el providencialisme i amb el nacionalisme. La sang, un destí comú i la llengua (el "bell catalanesc") són els elements que integren la base de la comunitat catalana i aragonesa. És impossible trobar en tota l'Europa medieval res que s'assembli a la maduresa "nacional" de...