Pensar

El discurs del nou ministre d’educació, cultura i esport, des del passat 22 de desembre,  José Ignacio Wert, exposa les línies generals d'actuació que en matèria d'Educació i Esport vol desenvolupar el Ministeri, en aquesta X Legislatura. D’aquestes a continuació destacaré les que al meu parer poden cridar més l’atenció.
Primer de tot el ministre d’estaca l’educació com a un dels principalspilars del projecte de reformes del Partit Popular per tal de millorar un sistema educatiu ineficient que prepari als alumnes per competir en la societat del coneixement, i assolir no només una ciutadania amb una bona formació que esdevindrà garantia de futur, sinó també aconseguir una qualitat moral per a la nostra democràcia. Una afirmació inqüestionable, la del senyor ministre respecte l’educaciócom a pilar fonamental i garantia de futur, ja que tenir una societat ven formada i amb les idees clares fomenta el progrés de cada membre com a persona i ciutadà d’aquest país, i del món. Un sistema educatiu, però que no ha estat pas ineficient per la falta de recursos, ja que per exemple la despesa en educació pública ha passat de representar l'1.8% del PIB en 1975 al 4.7% (2008); la taxad'escolarització als 3 anys ha passat del 15% (1975) al 99% (2009); la taxa d'escolarització als 16 anys ha passat del 41% (1975) al 94% (2009); entre altres. No obstant els resultats són força preocupants, segons el ministre: fracàs escolar, abandó escolar primerenc, respecte els resultats de PISA ens trobem en el lloc 26 dels 34 països que hi participen, etc. Uns efectes que queden repercutits, segonsel ministre, en el 48,56% de desocupació juvenil, enfront del 22,3% de mitjana de la UE-27 o al 8,1 d'Alemanya (dades Eurostat per a menors de 25 anys). Pel que fa als resultats estem molt per darrere d'aquests països. La qual cosa, segons el ministre, demostra que aquesta inversió de recursos ha estat molt ineficient en la mesura en què no ha servit perquè els estudiants espanyols progressin enconeixements i resultats respecte la resta d’europeus. Una idea amb la qual discrepo en gran mesura, en primer lloc, perquè són millores que no han estat inútils, si no molts de nosaltres no hauríem arribat on som ara, a la Universitat. Per tant, invertir en recursos, no ha estat ineficient, sinó que potser no s’han tractat les arrels que generen aquestes situacions; o bé perquè, seguint ambaquesta tendència comparativa, el ministre no fa esment que Espanya és un dels països de la UE que inverteix menys en educació. I en segon lloc, relacionat amb això, perquè amb aquesta idea dóna a entendre que allò important no és la causa real de perquè hi ha fracàs escolar o abandó, sinó que sembla que el mal ha estat en invertir en uns recursos que, segons els resultats, no han “donat els beneficisesperats”, és a dir, no han ajudat a Espanya a ser un dels millors països europeus en aspectes com l’èxit escolar, o en millors resultats a l’informe PISA, o en una reducció de la desocupació juvenil en comparació amb la mitjana europea. La qual cosa demostra que en realitat tenim una educació doblegada per l’economia, i per la competitivitat que té més interès en “ser els millors” que no pas enel desenvolupament i la plena realització de cada membre de la nostra societat.
A partir d’aquí d’estaca que el primer canvi que necessita l'educació espanyola és un canvi de mentalitat. Segons Wert, cal abandonar la cultura de l'acomodament i la mediocritat i tornar a promoure valors com l'esforç, el mèrit, la satisfacció pel treball ben fet, la autoexigència, la responsabilitat o el respecte ala figura del professor. Tot això està molt bé si tenim uns professors motivats, amb ganes de treballar, innovadors, que sàpiguen tractar als seus alumnes amb respecte, inclús establir vincles de confiança. No obstant, en els darrers anys la figura del professorat ha perdut gran part del reconeixement social, malgrat ser aquest un professional essencial per al progrés d’un país, perquè d'ells...