perspectiva de genero

El paper de la perspectiva de gènere en la dinàmica i el canvi social
Situació de desigualtat per raó de sexe:
Roser és una dona de 56 anys. Quan tenia 20 es va casar amb el seu xicot del poble, l’únic noi que havia conegut. Van viure en el poble els primers anys de matrimoni i allà van tenir el seu primer fill (desprès van tenir dos més). Com molts emigrants es van traslladar a Barcelona abuscar treball. Roser sempre va ser mestressa de casa i sempre va ser la dona sense cultura i insegura que vivia sota la protecció del seu marit igualment inculte però de sexe masculí. Això era un valor molt gran en aquells temps. Les dificultats econòmiques sempre els havien pressionat,però amb 40 anys van acomiadar al seu marit del treball i van tenir d’apurar-se encara més. La situació era difícil i el seu marit cada cop era més esquerp i agressiu. Criticava els seus menjars, com tenia la casa, les conversacions amb les veïnes i qualsevol cosa era motiu de discussió. Poc a poc va aprendre que el millor era mantenir-se submisa i callada i dir que “si” a totes les sevesdemandes. Ell va començar a beure més del compte i el moment d’arribar a casa era temut per tots (encara vivia un fill a la casa, el qual s’enfrontava al seu pare i defensava a la mare) amb la qual cosa va començar a ser víctima també del maltractament físic i psicològic del pare. El seu aïllament social cada vegada era més latent i a Roser només li va quedar la conversació amb la seva veïna de tota lavida, amb la qual parlava a través de la terrassa quan el seu marit no hi era. Ella la va insistir que denunciés, però Roser es veia sola i sense saber on anar ¿Què seria d’ella? No tenia diner, ni treball, mai havia treballat i ara li semblava un món sortit endavant sola. Diverses vegades va acudir al hospital per què la curessin i per por no es va parlar obertament del què succeïa. La sevafamília tampoc sabia res d’aquesta situació, i el seu fill i la seva veïna insistien contínuament de què havia de fer alguna cosa al respecte.

On derivaria a la Roser:
Jo primerament la derivaria a Serveis Socials de la seva població, allà podran informar-la de les opcions que té i dels recursos que oferta la seva comunitat en aquests cassos, com per exemple cases d’acolliment, institucions derecolzament, grups d’auto ajuda...Amb l’ajuda d’un Assistent Social podrà organitzar un pla de fugida davant l’agressor i planificar els passos a seguir per no cometre errors que després legalment li puguin perjudicar. També li recomanaria que davant de maltractament físic és molt important acudir acentres mèdics on diagnostiquin les lesions i facin un informe el qual es tindrà de guardar com possibles proves per judicis posteriors. Un cop fet això li recomanaria que posés la denúncia acompanyada del part de lesions. Després ja podrà sortir de la vivenda sense por a ser acusat per abandonar la llar.També es podran demanar unes mesures preventives com l’ordre d’allunyament del agressor, com serà la custodia dels nens, qui podrà viure a la llar familiar...A l’hora de sortir de la llar li recomanaria agafar tota la documentació com DNI, cartilla de seguretat social i documents que justifiquin les despeses de la unitat familiar per poder aportar-los quan arribi el judici i per establir lapensió alimentosa.
Motius que poden haver generat aquesta situació:
-Primerament la baixa autoestima i les debilitats de Roser penso que influeixen molt, ja que és ella qui no hauria de consentir cap falta de respecte des de el primer moment. S’hauria de valorar més, dedicar més temps en ella, no perdre el seu entorn social, fer coses fora de casa com per exemple activitats, cursets, esport,...