platon

lató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació ambaltres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpiesparaules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.
Naixement i context familiar

No es coneixen exactament el lloc i la data de naixement de Plató, però se sap amb seguretat que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Basant-se en fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que vanéixer a Atenes o a Egina [b] entre 429 i 423 abans de l'Era comuna. Segons una tradició qüestionada, transmesa per Diògenes Laerci, el pare de Plató, Aristó, descendia de Codros, rei d'Atenes, i per tant també de Melant, rei de Messènia.[1] La família de la mare de Plató, Periccíone, es vantava d'una relació amb Soló, el famós legislador i poeta líric atenenc.[2] Periccíone era germana de Càrmides ineboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el breu règim oligàrquic que va seguir a la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC).[3] A més de Plató, Aristó i Periccíone van tenir dos fills més, Adimant i Glaucó, i una filla, Potone, mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seva Acadèmia).[3] Segons «La República», Adimant i Glaucóeren més grans que Plató,[4] però Xenofont, en els seus Records de Sòcrates, presenta Glaucó com a més petit que Plató.[5]

Es deia que Aristó va intentar forçar Periccíone, però va fracassar en el seu propòsit; llavors el déu Apol·lo se li va aparèixer en una visió i, de resultes d’això, Aristó va deixar en pau Periccíone.[6] Una altra llegenda explicava que, quan era un bebè, una vegada,mentre dormia, unes abelles es van posar en els llavis de Plató: un auguri de la dolçor d'estil amb la que discutiria la filosofia.[7]
Bust de Plató

Sembla que Aristó va morir quan Plató era un nen, encara que la datació exacta de la seva mort és difícil.[8] Periccíone llavors es casà amb Pirilampes, germà de la seva mare[9] que havia servit moltes vegades com a ambaixador a la cort persa i eraamic de Pèricles, el líder de la facció democràtica d'Atenes.[10] Pirilampes ja tenia un fill d'un matrimoni anterior, Demos, que va ser famós per la seva bellesa.[11] Periccíone va donar a llum el segon fill de Pirilampes, Antifont, el germanastre de Plató que apareix en el Parmènides.[12]

En contrast amb la discreció sobre si mateix, Plató introduia els seus familiars distingits en els seusdiàlegs, o els esmentava amb certa precisió: Càrmides té un diàleg que porta el seu nom, Críties parla tant en el Càrmides com en el Protàgores, Adimant i Glaucó prenen part important en La República.[13] A partir d'aquestes referències i altres, es pot reconstruir el seu arbre genealògic, i això suggereix una quantitat considerable d'orgull de família. Segons Burnet, "l'escena d'obertura del Càrmidesés una glorificació de tota la connexió [familiar] ... Els diàlegs de Plató no són només un monument a Sòcrates, sinó també als dies més feliços de la seva pròpia família".[14]
Data i lloc de naixement

El gramàtic Apol·lodor d'Atenes afirma en les seves Cròniques que Plató va néixer en el primer any de la 88a Olimpíada (427 aC), el setè dia del mes Targelió; segons aquesta tradició, el déu...