Platon

Monogràfics SAM

2

Organismes
modificats
genèticament
(OMG)
un repte de
comunicació

Generalitat de Catalunya
Agència Catalana
de Seguretat Alimentària

Organismes modificats
genèticament (OMG)
un repte de comunicació

Aquest document recull un resum de la segona reunió monogràfica,
convocada per la Plataforma SAM, celebrada l’11 de maig de 2009,
en el marc de la firaBarcelona Tecnologies de l’Alimentació (BTA) 2009.

Moderadors
Eduard Mata, director de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA)
Gemma Revuelta, sotsdirectora de l’Observatori de la Comunicació Científica
de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF)

Ponents
Pere Puigdomènech, Consejo Superior de Investigaciones Científicas
Ramon Lletjós, Comissió Catalana de Bioseguretat
Jose RamonOlarieta, Iniciativa popular “Som lo que Sembrem”
Manel Ruiz, Unió de Consumidors de Catalunya

Participants
Milagros Pérez Oliva, El Pais
Marc Boada, TV3
Eva Pomares, El Punt
Mònica López, COM Radio
Gina Pol, Departament de d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural
Glòria Cugat, ACSA
Victòria Castell, ACSA
Patrícia Gosalbez, ACSA
Isabel Timoner, ACSA
Mar Santamaria Sala, OCC-UPF
HelenaGarcía, OCC-UPF

Presentació
a historia de les modificacions genètiques a l’agricultura es remonta al mateix moment en que l’home va
passar de ser recol·lector de fruits silvestres a productor, al Neolític, 10.000 anys abans de la nostra era. Els successius encreuaments i la hibridació natural han estat la
base del naixement i l’evolució de moltes espècies.

L

En els darrers trentaanys, però, els constants descobriments sobre l’estructura molecular de l’ADN, han permès
desenvolupar noves tècniques d’implantació de gens, accelerant el procés de modificació artificial del material genètic
de les espècies. Aquestes tècniques de moderna hibridació
s’apliquen avui en camps com la medicina (producció d’insulina i hormona del creixement) la indústria (fabricació d’enzims) il’agricultura.
La modificació genètica, coneguda també com a enginyeria genètica o tecnologia de l’ADN recombinant es va aplicar per primera vegada als anys setanta. És un dels mètodes més nous per introduir noves característiques a
microorganismes, plantes i animals. Les primeres plantes
de tabac transgènic es van produir a principis de la dècada dels vuitanta, a partir d’aquest moment es vandesenvolupar noves variants de diferents cultius, entre ells la
colza i el cotó. El 1994 es va comercialitzar als Estats
Units el primer aliment transgènic, un tomàquet de llarga
durada, el tomàquet Flavr Savr, que es va aconseguir inhibint l’enzim responsable de l’envelliment del fruit madur.
Des de llavors, la carrera per assajar nous cultius i descobrir nous organismes ha estat imparable.
Elsorganismes modificats genèticament (OMG) es poden
definir com a organismes el material genètic (ADN) dels
quals s’ha alterat d’una manera que no té lloc en la naturalesa per aparellament o per recombinació natural. Com
a aplicació de la biotecnologia moderna, aquesta tècnica
permet seleccionar gens individualment per transferir-los
d’un organisme a un altre fins i tot entre espècies noemparentades.
A diferència d’altres mètodes genètics de millora, l’aplicació d’aquesta tecnologia té una regulació rigorosa. Un
organisme genèticament modificat (OGM) o un producte
alimentari derivat d’un OGM només es pot comercialitzar
a la Unió Europea després d’haver-se autoritzat mitjan-

çant un procediment detallat. Aquest procediment es
basa en l’avaluació científica sobre els riscos per a lasalut
i riscos ambientals. Un producte genèticament modificat
també es valora per garantir que no perjudicarà els interessos dels consumidors.
Durant la primera dècada de cultiu comercial de cultius
genèticament modificats (1996-2005), dues característiques agronòmiques introduïdes per l’enginyeria genètica
en alguns conreus importants van dominar el mercat: la
tolerància a herbicides...