Plató

1.Biografia

Plató va néixer el 428/427 a.C, pertanyia a la edat antiga. Va néixer a una família de l'aristocràcia atenesa. El seu vertader nom era Aristocles, “Plató” és un sobrenom que significa: “el d’esquena ampla”. Per part de pare, Aristó, té com avantpassats el darrer rei d’Atenes; i la seva mare, Perictione, estava emparentada amb Soló, legislador llegendari de la ciutat i membredel grup dels set savis. El fet de pertànyer a una família aristocràtica va fer que fos educat pels millors mestres de l’època. Els seus vincles familiars, així com l’educació que va rebre, li van donar l’oportunitat d’introduir-se en els principals grups polítics d’Atenes.
Amb 21 anys va passar a formar part del cercle de Sòcrates, el qual va produir un gran canvi en les seves orientacionsfilosòfiques. Després de la injusta mort de Sòcrates, Plató va rebutjar per sempre qualsevol participació en la vida política y es va refugiar a Mègara on va començar a escriure els seus diàlegs filosòfics.
Més tard, va viatjar durant deu anys per Egipte i diferents llocs d'Àfrica i Itàlia. En Magna Grècia es va fer amic d'Arquitas de Tàrent i va conèixer les idees dels seguidors deParmènides. A Sicília va voler influir en la política de Dionís I. Per aquesta causa va ser empresonat.
Aníceris de Círene va reconèixer a Plató en la venda d'esclaus i el va comprar per a tornar-li la llibertat. Després de recobrar la seva llibertat, Plató va comprar una finca en els afores d'Atenes, on va fundar una escola de Filosofia amb el nom de L'Acadèmia.
En l'actualitat es creuque Plató va escriure quaranta-dos diàlegs, recopilats pels seus deixebles i altres escriptors contemporanis, després de la seva mort el 348/447 a.C.

2. Obra

Plató es caracteritza, entre moltes altres coses, pels seus diàlegs filosòfics.
Aquests diàlegs es poden dividir en quatre fases:
1. Primers diàlegs o diàlegs Socràtics. Es caracteritzen per les seves preocupacions ètiques. Elsmés destacats són: Apologia de Sòcrates, Criton, Protàgoras, Càmides i Eutrifon.
2. Època de transició. Aquesta fase es caracteritza també per qüestions polítiques. Destaquen: Gorgios, Menon, Cràtil i Menèxon.
3. Època de maduresa o diàlegs crítics. En aquesta fase destaquen: Banquet, Fedpn, La República i Fredo.
4. Diàleg de vellesa o diàlegs crítics. En aquesta fase revisa les sevesidees anteriors. Destaquen: Teeteto, Parmènides, Sofista, Polític, Filebo, Timeo i Lleis.
La teoria més coneguda de Plató és la teoria de les Idees. En aquesta teoria es relacionen la teoria del coneixement, la de l'amor, la política, l'educació. Segons Plató el món en què vivim (món sensible) és una còpia d'un altre món, el de les Idees (món intel·ligible), que és la realitat vertadera.Plató deia que la realitat només pot ser apresa o compresa per la intel·ligència no sensible sinó intel·lectual. Cada Idea és única i immutable, al contrari, les coses són múltiples i canviants. La contraposició entre la realitat i el coneixement és descrita per Plató en un bellíssim i cèlebre Mite de la caverna.

3. Teoria de les Idees

Plató està considerat el primer filòsof idealista.La raó és la seva teoria de que hi ha dos móns, un vertader i perfecte i un altre imperfecta i aparent.
El món que nosaltres tenim a la mà és el lloc on tot es genera i es corromp, és a dir, el món del canvi.
D’altra banda, el coneixement que és cert i no està sotmès a possibles errors, que es estable, perfecte i immutable, és el món de les idees.
A La República, Plató espregunta pel significat de la justícia i la naturalesa de la societat justa, i per contestar aquests interrogants formula una original teoria del coneixement, il·lustrada per mitjà del Mite de la caverna, segons el qual són dos els nivells de realitat:
a) El món de les coses, de les aparences, de les ombres, que es perceben amb els sentits. Aquest és el món de la matèria, compost d'objectes...