Platón

CRÍTIQUES A PLATÓ
Crítica al realisme de les Idees: al final de la seva vida, el mateix Plató va revisar la
teoria de les idees, s’ha d’assenyalar que mai va arribar a negar-la però sí que va reconèixer els
problemes que comportava. Alguns estudiosos són partidaris de considerar que aquesta
autorevisió va ser potenciada per la influència del seu deixeble Aristòtil ja que en els seus
diàlegsde vellesa apareixen crítiques molt semblants als de les proposades pel primer a la
Metafísica.
Al diàleg Parmènides (o de les Idees) les revisions afecten sobretot a las relacions entre
els dos móns (Món Intel·ligible i Món Sensible). Una de les característiques del Món de les
Idees és que es troba radicalment separat d’allò sensible; si és tan diferent i està tan separat
del Món Sensible,les Idees no poden ser la justificació de l’existència de les coses. Plató,
anteriorment, havia dit que les Idees existeixen i per demostrar-ho recorria al fet de que es
poden conèixer (mitjançant els nivells de coneixement), però com és possible que la veritat i
l’existència de les Idees es basi en la possibilitat de coneixement d’aquestes?
Aristòtil va exposar el seu punt de vista sobre elproblema amb l’argument del tercer
home: si necessitem la idea d’home per explicar la semblança entre els homes concrets del
Món Sensible, també necessitem un tercer model d’home per explicar la semblança entre
aquests homes concrets i la Idea d’home; l’únic que aconseguim fent això és una cadena
infinita d’idees d’idees i això no ens explica res, al contrari, ens condueix cap a l’absurd; Plató,en el seu intent d’explicar la realitat, la va dublicar, va postular l’existència de dos móns, amb
la qual cosa, la dificultat també es duplica perquè ara també necessitem explicar l’altre món; el
dualisme, per tant, no només no justifica res sinó que crea problemes. Podem considerar la
possibilitat que gnoseològicament (a nivell de coneixement) existeixin dos móns, però no
ontològicament (anivell de veritat, d’ésser). Està clar, però, que el problema és que aquesta
afirmació implica que les Idees no són veritats immutables sinó simples conceptes mentals.
Una altra crítica d’Aristòtil va dirigida a la justificació de la relació entre Idees i coses.
Plató havia intenta demostrar l’existència dels dos móns a partir de la relació d’imitació (o
participació) entre les coses i lesIdees, però tampoc va arribar mai a concretar en què
consistia exactament la “imitació”. Sembla que l’única justificació d’aquesta teoria sigui
l’exposició del mite de la caverna (on ens diu que les coses són com les ombres de les Idees)
però una al·legoria no es pot considerar un argument consistent. Segons Aristòtil, dir que les
Idees són els models dels quals participen les demés coses és elmateix que pronunciar
paraules buides i formular metàfores poètiques.
Finalment, Aristòtil també critica la teoria de les idees per la seva incapacitat d’explicar
el canvi. Un dels motius pels quals Plató havia elaborat la teoria era per intentar solucionar el
problema del canvi i la permanència (els presocràtics ja havien donat algunes respostes sense
cap resultat satisfactori); ell va optarper establir un dualisme metafísic, va postular l’existència
d’una realitat on tot era permanent i immutable (el Món Intel·ligible) i va afirmar que la
realitat quotidiana (Món Sensible), sotmesa al canvi, era una còpia imperfecte del món
vertader. Ara bé, segons Aristòtil aquesta teoria no soluciona el problema inicial: si les idees
són immòbils i invariables i les coses en són una còpia,aleshores les coses també haurien de
ser immòbils i invariables; com que les coses, de fet no, no són invariables, sinó que canvien,
no s’entén d’on prové el canvi (perquè està clar que no pot provenir de les Idees).
http://www.filoselectivitat.cat/

Crítiques a la teoria de l’ànima: la teoria platònica ens diu que l’ànima té una
naturalesa divina, pertany al Món Intel·ligible però cau al...