Política Económica

TEMA 1: APROXIMACIÓ METODOLÒGICA
 
1.1- La politica economica como ciencia social.
1.2- La cuestion de los juicios de valor y los intentos por conseguir la neutralidad cientifica.
1.3- La estructura polacotomica de la politica economica.
1.4- Los principales objetivos y el ‘Trade off’ entre ellos.
1.5- Relaciones objetivos-instrumentos.
1.6- Sintesis del panorama actual de la politicaeconomica.
 
 
1.1- La politica economica como ciencia social.

La política econòmica és una ciència?
 
És una ciència social. Fa uns judicis de valor i hi ha neutralitat científica.
 
1.2- La cuestion de los juicios de valor y los intentos por conseguir la neutralidad cientifica.
 
Quina és l'actuació?

La política monetària, política ambiental...
Serà una ciència quan hi ha unaexplicació i és cert. 
Per exemple, reduir el dèficit. Aquells que proposen reduir el dèficit vol dir que entenen que s’ha de reduir.
 
Ve marcat per la forma d'entendre; per la situació en la que ens trobem, per la educació rebuda... Etc. Sigui quina sigui l’explicació, vindrà marcada per l'enteniment i l’explicació afectarà a les actuacions i tindran un efecte. Té un efecte el que nosaltres pensemde l'economia (part de l'enteniment)

​Enteniment à Explicació à Actuacions à Efectes 

Es pensa que el sector financer es el culpable de la crisi perquè no forma part d'aquest cercle. 
 
 
 

1.3- La estructura polacotomica de la politica economica.

Com organitza els seus continguts la Política econòmica?

Estructura polacotómica.
Política econòmica
 
àDefinició 1: Acció del'Estat que té per finalitat influir sobre la vida econòmica en una direcció que és desitjable pel conjunt. (definició de Watson)

àDefinició 2: Consisteix en l'ús, per part de diferents centres de poder, de medis d'acció en el procés econòmic per tal d'aconseguir fins referits a una societat políticament organitzada. (definició de Fortes)

Diferències entre definicions:
​1. à La primera diul’Estat, i l’altre diu diferents centres de poder.

​2. à La primera incideix sobre l’economia i l'altre com utilitzar-la.

​3. à La primera parla d’un be comú i l'altre dels fins dotats de valor polític. 

 
 
Com interactua l'Estat:

Famílies i empreses (actua a traves dels impostos i subvencions)
En economia oberta, sector exterior.

L’Estat intervé quan hi ha;
​- Errades de mercat,externalitats i desequilibris (quan falla el que s’entén com economia) 
​- El fa com un observador des de fora, i si hi ha problemes intervé. Per això el sector públic no forma part de l'economia. 
​- Si es regula de forma automàtica, no es necessària la intervenció de l'estat.

La política fiscal no es necessària...

 
​​EL MITO DE LOS DOS SECTORES
 
Existeix alguna separació?
Creure queexisteix aquesta separació, és creure que poder i riquesa estan separats. Estat i Economia estan separats.
 
​​
​​Polític  ß--------------à Econòmic
 
​    Sector Públic ß--------------à Sector Privat
 
​​Poder  ß--------------à Riquesa
 
​    Democràcia  ß--------------à Mercat
 
​       Ciutadans  ß--------------à Consumidors
​    (socialisme)​​         (Capitalisme)
 
 Comentaris:
 
- La despesa pública que utilitza l’Estat, està finançada pels impostos del sector privat.
- Això ho executa l’empresa privada y els beneficis son per l’empresa privada, els treballadors son privats. Les despeses entrarien en despesa pública.
 
 
No existeix cap separació entre el sector públic i el sector privat. Ni conceptualment, ni realment.
Això no vol dir que estigui bé omalament, sinó que es així per definició. Hi ha determinats interessos en que es faci una política o una altra.
 
 
 
Quines conseqüències té el creure que si que existeix una separació?
 
- S’ha d’entendre que el mon econòmic pertany al sector privat i s’organitza amb l’economia de mercat; i que la part política pertany al sector públic (govern) i s’organitza de forma democràtica.
Una economia...