POWER POINT TEMA 1
TEMA 1:
DE L’IMPERI ROMÀ A L’EDAT
MITJANA
TEMA 1:
DE L’IMPERI ROMÀ A
L’EDAT MITJANA
1. Problemes entorn al concepte de la crisi de
l’imperi romà
2. El baix imperi romà: transformacions
polítiques, econòmiques i canvis socials
3. Els trets distintius de les societats de
l’antiguitat tardana
1.2 EL BAIX IMPERI ROMÀ: TRANSFORMACIONS
POLÍTIQUES I MILITARS, ECONÒMIQUES I SOCIALS
Primers indicis de crisi política sots Marc Aureli i Còmmode
(161-192):
Els problemes polítics i militars de Marc Aureli (161-180)
defineixen, en part, aspectes que caracteritzaren la crisi del
sistema imperial
dificultats per a disposar d´efectius militars,
la incorporació de gladiadors, esclaus i finalment els
bàrbars com a cossos auxiliars,
dificultats per reduir als bàrbars –quads imarcòmans- i
establiment d’aquests a la frontera.
Cal recordar que l’exercit havia estat un element clau per a la
Els Severs: militarització i provincialització (193-235d.C.)
articulació territorial de l’Imperi, i vector de la romanització
Época de Còmmode (180-192): revolta de Matern (187) i
dificultats de govern
* * *
La política de militarització de l’Imperi dels Severs
condicionada per lessituacions precedents; i els enemics externs
de l’Imperi més amenaçadors, com es palesa en el
desenvolupament de la activitat dels Severs en llocs allunyats
dels centres de la romanitat
Es relaciona amb la Consitutio antoniniana de civitate atorgada
pel seu fill Caracalla (212) profundització de la
provincialització de l’Imperi
Magnanimitat de Caracalla
interessos fiscals -Dió CasiItàlia,Roma i les províncies es varen homologar en termes
productius .
1
1
03/10/2012
sancionava jurídicament la identitat entre territoris
i persones2
Crisi del model d’estat que s’havia gestat entorn al
sistema imperial-esclavista
*
*
*
El període d’anarquia militar (235-285)
Cal relacionar les innovacions polítiques i militars dels
Severs –l’exercit dominava a l’estat, procedent de lesprovíncies i de sectors populars- amb la violència en el
control de l’Imperi en el mig segle posterior
Altres interpretacions justifiquen el caos polític com a
resultat de l’esgotament del model d’estat imperialesclavista, la intensificació dels perills externs, o el
desenvolupament de les contradiccions entre un estat amb
més necessitats financeres i una producció esclavista en
crisi
Larecuperació de l’Imperi en temps de
Dioclecià (285-304/305) i Constantí (313-337)
Es definiren les característiques del Baix Imperi, i
en part de la consolidació a Orient, que són el millor
exponent de la vitalitat de l’Imperi, i de la capacitat de
l’estat d’intervenir en la
organització social.
Canvis polítics:
“Dominat”
refereix el paper central del
Dominus a l’Imperi, culminant el caràcterautocràtic de l’emperador
Les preinvasions: 235-238 alamans (Maximià); 256 alamans a
Itàlia; 258 francs a la Tarraconense; pressió a les províncies
d’Orient –Armènia, Síria i Mesopotàmia-; 270 pèrdua de la
Dàcia
A pesar de la fragilitat del poder polític, de las manifestacions
socials de la crisi, de l’impacte de las preinvasions, van existir
certs parèntesis de recuperació com la època de Deci(249-251) o
de Gal.liè (260-268), que preludiaven les solucions de darreries
de segle de Dioclecià y posteriors de Constantí
Cal destacar que la crisi política del III, que coincidí amb una
econòmica i social molt aguda, i no s’ha d’identificar amb la
crisi de l’Imperi
Dioclecià va comprendre la impossibilitat de
governar un territori tan ampli, i va fracturar el poder
imperial amb latetrarquia, augmentant el nombre de
las províncies en més del doble.
• Tetrarquia: August
d’Occident: Maximià
d’Orient:
Dioclecià
i
• Nova ordenació provincial: increment del nombre de
diòcesis (12) i existència de 4 prefectures
• Consells urbans (escollits localment = consolidació
d’oligarquies locals)
2
03/10/2012
L’enfortiment de l’estatenquadra a les persones
en els oficis amb les...
Regístrate para leer el documento completo.