Primero Bach. Trimestres 1 + 2

LA FILOSOFIA, INTRODUCCIÓ
La paraula ‘filosofia’ prové del grec i significa ‘estimar’ o ‘amor’ a la saviesa. La societat d’avui, davant una situació, raona els següents arguments:
Una cosa és veritat perquè s’ha dit sempre. (Tradició)
Una cosa és veritat perquè la majoria ho diu.
Una cosa és veritat perquè està escrit, ho diu algú important. (Poder polític, científic)
Quina aportació ha fetla filosofia?
Davant d’aquestes respostes, la filosofia diu que s’ha de revisar, demostrar, o comprovar. La filosofia ni confia, ni nega, ni afirma. No l’interessa la majoria o lo que està escrit, sinó la realitat. Busca revisar totes les opinions i possibilitats del tema en qüestió. Però, quins arguments dona?
Una actitud filosòfica es no acceptar res més que la raó, la intel·ligència, i nodonar res per bo sense que hagi estat demostrar i repensat uns quants cops. Tot això es fa seguint uns patrons de recerca de la llibertat, el criteri, la independència de pensament, la no-inocència. La paraula més important és ‘perquè’ per donar raons i arguments.
L’òliba representa la filosofia, és el seu símbol. Això és perquè veuen en la foscor mentre els altres estan adormits. El savi ésaquell que veu en la foscor quan els altres no hi veuen.
Atenea és la deesa de la saviesa, i la seva acompanyant és l’òliba.
La filosofia no garanteix la sabiduria, sinó buscar-la. Un problema és un sinònim de qüestió difícil de resoldre.

1 EL PENSAMENT MÍTIC
Ens situem en una societat sense escriptura, sense ciència, sense llibres i sense mitjans de comunicació tècnics. Viuen en unescondicions d’innocència, de persones agricultores i recol·lectores. Tot i així, són persones que tenen les mateixes inquietuds i preocupacions que nosaltres. També es fan preguntes sobre la vida quotidiana: l’amor, la felicitat, la reproducció, la meteorologia... Tenim una multitud de qüestions que sempre hem intentat descobrir: sobre la natura, la societat, la vida... Nosaltres ara tenim medis perintentar descobrir-les de forma certa, però abans, com ho feien? La gent responia a aquestes qüestions amb mites. Són històries, narracions. En grec en diuen ‘mithos’. Són històries gracies a les quals intentem explicar les coses que no sabem. Es passen oralment. Són relats que no han estat mai escrits. Són tradicionals, és a dir, es van transmetent per generacions. Tots els mites responen a algunapregunta sobre la vida. Tenen protagonistes que sovint són Déus i humans com nosaltres. Normalment, fan referència als primers humans que van existir. Tenen molts factors imaginaris i fantàstics. Tot i que també amaguen missatges, ensenyaments morals i ètics molt importants. Els mites serveixen per ensenyar i educar un poble. No tenen data, ja que sempre comencen amb expressions del passat. Els mitestambé serveixen per orientar els homes.

2. RELIGIÓ I MITE EN LA GRÈCIA ANTIGA
Ens situem a la regió de Grècia fa 28 segles, és a dir, al segle 8 aC. Quan parlem de Grècia volem dir un conjunt de petits pobles i ciutats i illes escampats, sense rei ni govern. La majoria estat les podíem trobar a la costa de Turquia. En totes es parlava en grec i tots compatien religió i mites. Portaven unmateix estil de vita, tot i que eren independents les unes de les altres. D’aquestes ciutat estat en diem polis. Després es van crear aliances. Veneraven els mateixos déus. Moltes estaven tocant el mar tot i que eren molt recargolades perquè són regions muntanyoses. Aquestes ciutats eren dèbils perquè hi vivia poca gent. Lo contrari eren els perses. Els joves feien de guerrers per defensar en casd’atac. Les famílies s’ajuntaven per prendre decisions i saber què fer. La religió era politeista perquè hi havia mols déus. Com són aquests déus grecs? Antropomòrfics, és a dir, tenen forma humana. L’aparença dels déus és la mateixa que la del home. No només l’aparença física, sinó que també tenen una personalitat semblant a la nostra: s’enfaden, s’enamoren... Tot i així, ells són molt més bells....