pronoms febles teoria exercicis

Els pronoms febles són elements constituïts per una síl·laba àtona que es pronuncien
junt amb el verb al qual van adjuntats com si hi formessin una sola paraula.
Porta’ls-hi
Ens en donarà
Treure-la’n

es pronuncia
es pronuncia
es pronuncia

(pórtәlzi)1
(ənzəndunərá)1
(trέwrələn)1

La funció principal dels pronoms febles és la substitució d’elements sintàctics de la
frase.

1.- Formes delspronoms febles
Els pronoms febles poden adoptar formes diferents segons la seva posició respecte al
verb. La llista completa d’aquestes formes és la següent:

al darrere del verb
al davant del verb
(a)
(b)
(c)
(d)
-me
'm
em
m'
-te
't
et
t'
-se
's
es/se²
s'
-nos
'ns
ens
ens
-vos
us
us
us
-li
-li
li
li
-lo
'l
el
l'
-los
'ls
els
els
-la
-la
la
l'/la³
-les
-les
les
les
-ho
-ho
ho
ho
-ne
'n
en
n'
-hi
-hi
hihi
(a) Les formes de la primera columna s’usen al darrere d’un verb acabat en
consonant o en diftong decreixent (formes plenes).
Asseieu-vos
Portin-los
Cull-les
Mengeu-ne
(b) Les de la segona columna s’usen al darrere d’un verb acabat en vocal (en aquesta
posició, les formes apostrofades s’anomenen reduïdes).
Pensi-hi
Emporta’t
Dóna’ns
Treure-us
(1) en català central
(2) La forma se pot usar-seopcionalment si el verb comença en el so (s)
se celebra, se sabia, se situarà.
(3) La forma la s’usa quan el verb comença en (h) i o (h) u àtones.

(c) Les de la tercera columna s’usen al davant d’un verb començat en so consonàntic
(En aquesta posició, les formes no coincidents amb les plenes s’anomenen reforçades).
Em deia
El iodarem
Hi parlarà
En sap
(d) les de l’última columna s’usen al davantd’un verb començat en so vocàlic (en
aquesta posició, les formes apostrofades s’anomenen elidides).
S’adiu
La utilitza
N’aprenem
T’odia

2.- Funcions dels pronoms febles
Els pronoms febles generalment substitueixen un element sintàctic de la frase per evitar
de tornar a repetir aquest mateix element sintàctic en un context determinat. Així,
doncs, la funció sintàctica del pronom feble és la mateixaque faria l’element substituït
en el mateix context.
-Li han posat una multa perquè no duia el casc (CD) posat (Pred).
-Ja és estrany, perquè sempre l’hi duu. (l’= el casc, CD; hi= posat, Pred)
Però hi ha pronoms febles que no fan cap funció sintàctica concreta, i no fan sinó
donar un matís de significat al verb al qual van adjuntats.
D’ençà de l’operació que no hi sent gaire bé.
(sentir ≠sentir-hi)
A continuació hi ha una relació de diferents elements sintàctics de l’oració i els pronoms
febles que els poden substituir. També es presenten altres casos en què s’utilitzen
pronoms febles

2.1. Subjecte (S)
En una frase amb el verb intransitiu el subjecte pot ser substituït en els casos següents:
(a) Quan és indeterminat (no duu cap determinant):

en
Aquí no hi creixen herbots, però allà sique n’hi creixen.
No me’n calen, de consells
(b) Quan és determinat per un quantificador o un indefinit:
En aquest cas només substitueix el nucli del S.

en

Ara al parc no hi juguen gaires nens; abans n’hi jugaven molts.
A la llitera de dalt dormen tres nens i a la de baix només n’hi dormen dos.
Després d’aquests convidats ja no n’arribarà cap més.

2.2. Complement directe (CD)
El CD pot sersubstituït pels pronoms següents:

en
(a) Quan és indeterminat (no duu cap determinant):
Abans venia ordinadors, però ara ja no en ven.

en
(b) Quan és determinat per un quantificador o un indefinit:
En aquest cas només se substitueix el nucli del CD.
No fumis tant de tabac! Jo no en fumo tant.
Haig de tornar els llibres i només n’he pogut llegir un parell.

ho
(c) Quan és neutre (equival a això oallò):
Emporta’t tot el que sigui teu. Emporta-t’ho tot.
Repeteix això que has dit. Repeteix-ho sense deixar-te res.

em, ens
(d) Quan es refereix a la 1a persona gramatical:
En Joan em va veure a la facultat.
La professora no ha volgut suspendre’ns.

et us
(e) Quan es refereix a la 2a persona gramatical:
Vaig cridar-te i no em vas contestar.
No us sento gaire bé.

es
(f) Quan és reflexiu,...