Psicologia com a ciència

EXPLICACIÓ PSICOLÒGICA DEL COMPORTAMENT HUMÀ

1. CARACTERITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA
1.1 Els orígens de la psicologia
La psicologia és una disciplina que, encara que té unes arrels molt antigues,
especialment en la filosofia, comença a arrencar com a ciència en el segle XIX.
Habitualment es considera que les arrels de la psicologia són, d’una banda, la
filosofia; d’altra banda, la fisiologiadel segle XIX i, per últim, la metodologia científica
pròpia de l’època contemporània.
En els seus orígens grecs, i etimològicament, psicologia [derivada del terme grec
psyché = ment o ànima i logos = estudi o coneixement] és la ciència de l’ànima, l’estudi
d’allò referit a l’ànima.
En cert sentit, es pot dir que el punt de partida de la psicologia és la concepció que té
Aristòtil (s. IV-IIIa.C.) de la ment o de la psiché, entesa com a principi biològic del que
depèn la vida psíquica dels humans.
Després dels grecs és amb Descartes, al segle XVII, quan, a més de preocupar-se
per qüestions referides al funcionament de les nostres facultats cognitives, es formula la
tesi de la interacció entre els fenòmens fisiològics i els processos mentals.
Els empiristes britànics, primer ambHume (s. XVIII) al capdavant, però després
també amb Hartley i Mill (s. XIX), van contribuir a la independització de la psicologia com
a disciplina, en proposar estudis sobre la percepció (l’associacionisme), sense tenir
present el caràcter “espiritual” de la ment.
Va ser finalment al 1879 quan Wilhelm Wundt va fundar el seu laboratori
experimental de psicologia a Leipzig (Alemanya) i vadotar a la disciplina psicològica
d’una experimentalitat que va fer que se’l consideri el fundador de la psicologia científica.

1.2. La definició de la psicologia
Definir què és la psicologia no és feina fàcil, ja que la diversitat de camps, d’enfocaments
i d’interpretacions de les diferents escoles psicològiques, dificulten una definició unitària.
Malgrat això, si intentéssim reduir al mínimcomú el que entenem avui per psicologia, la
podríem definir com la ciència del comportament (o conducta
segons els conductistes) i dels processos mentals, ja siguin cognitius o emocionals
(percepció, memòria, aprenentatge, motivació, emocions, llenguatge, intel·ligència i pensament).

Curs de Proves d’Accés a CFGS
PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CAPÍTOL

EXPLICACIÓ PSICOLÒGICA DEL COMPORTAMENTHUMÀ

2

1.3. Algunes afirmacions errònies
Ara bé, molt sovint, al carrer hi ha una concepció vulgar de la psicologia que no es
correspon amb la veritable naturalesa de la psicologia com a ciència. Algunes d’aquestes
concepcions errònies de la psicologia són les següents:
• La Psicologia seria la ciència que se centra en les ments o conductes
“anormals”, en els trastorns mentals. No éscert, tot i que hi ha una part de la
psicologia que estudia les anomalies de la conducta i dels processos mentals (com
ara la psicopatologia i la psicologia clínica), la psicologia estudia també les conductes
normals.
• La psicologia i la psiquiatria tenen el mateix objecte d’estudi, les mateixes
tècniques de tractament i s’estudien a les mateixes facultats universitàries. Fals,
perquè estracta de ciències diferenciades. La psiquiatria és una branca de la
medicina especialitzada en les malalties mentals amb fonaments orgànics i que pot
emprar farmacologia en els seus tractaments, a diferència de la psicologia clínica,
que és només una de les branques de la psicologia, que no utilitza fàrmacs en els
seus tractaments i no sempre treballa amb persones amb trastorns.
• Laparapsicologia (referent als fenòmens esotèrics) és una branca de la
psicologia. Fals, en realitat, poc tenen a veure amb la psicologia els mètodes utilitzats
i les creences sostingudes per aquells que es dediquen a estudiar els fenòmens
'paranormals', ja que basen els seus arguments en la intuïció i l'observació
anecdòtica; és a dir, en la subjectivitat, i no en l'objectivitat que persegueixen els...