Psicologia social

Tema 2; LA INVESTIGACIÓ SOCIAL
Esquema
1. Introducció
2. L' investigació social. Avaluació de grups i contextos socials
2.1 L' investigació social. Concepte i tipus.
2.2 Avaluació dels grups i context social.
3. Tècniques per la recollida de dades.
3.1 Observació
3.2 Tècniques d'observació mes utilitzades al camp social.
4 Tècniques d'anàlisis
4.1 Tècniques d'anàlisis de continguts.4.2 Tècniques d'estadística descriptiva
4.3 La informàtica
5 Elaboració de conclusions
5.1 Estructura informe final.
6 Conclusions
7. Bibliografia.
1. Introducció
Al parlar d'investigació s'ha de fer referència a la necessitat de exigència de treballar de manera rigorosa i sistèmica. La metodologia és la dimensió essencial de l' investigació social amb qualitat científica. Però existeixendiferencies alhora d'acordar un metodologia. Nosaltres ens centrarem en la metodologia qualitativa.
L'investigació social mostra la seguent estructura:
- Introducció.
- Metodologia
- Interpretació
- Conclusions
- Suggerencies
- Referències Bibliogràfiques
2. L'investigació social. Avaluacio dels grups i contextos socials
2.1 L'investigació social. Conceptes i tipus.
- ConceptualitzacióMitjançant l' investigació ens apropem al coneixement de la realitat. Sempre a traves de la metodologia científica. Podem definir l' investigació científica social, com el procés d'aplicació en l'àrea de la realitat social per buscar respostes a aquests i jobtenir nous conixements.
- Modalitats
Trobem diversos tipus d'investigacó degut la diversitat de contextos socials i grups. Atenen alsseguents aspectes:
- Finalitat. Bàsica o aplicada
Temporalitat: seccional o longitudinal.
- Profunditat: exploratòries, descriptives i explicatives.
- Amplitud: micosociologica, macrosociologica.
- fonts: primaries, secundaries o mixtes.
- Naturalesa: empíriques, experimentals, documentals, enquestes
- Lloc en el temps: Estudis pilot, monografias, informes socials, estudi de casos...
-Metodologia: quantitatiu o qualitatiu. Depen del les exigències de l'investigació.
2.2 Avaluació dels grups i contexts socials
Context social
El context social, també anomenat realitat social és l’objecte d’investigació de les ciències socials. Segons la Reial acadèmia de la Llengua, la realitat es “ el que passa realment, lo que té valor pràctic” i lo social es “lo que pertany a la societat”Societat (dicc. Espasa): reunió de persones, famílies i pobles o nacions , que constitueixen una unitat diferent de cadascun dels individus, amb la finalitat de complir alguns fins.
Característiques mes rellevants:
- Complexitat, esta composada per moltes dimensions el que va impossible la seva aprehensió social
- Dinamicitat, existència de canvi constant.
- Imprevisibilitat, apareixen problemesinesperats.
- -Ambivalencia, fenòmens contradictoris.
- Historia i herència cultural, conductes i tradicions.
El grup
És l’estructura inicial observable per les ciències social. E Tierno.
Quan ens referim als grups pensem en configuracions de persones, identificades intrínseca i extrínsecament com a tals(grup) Pero hi ha diferents paradigmes:
Serif 1967 dona especial interes als elementsestructurals del grup (rols, status, normes) i a l’interacció.
McDavid i Harari 1968 sistema organitzat de dos o mes individus que desenvolupen una funció amb unes normes i rols.
El criteri d’interdependència (Cartwright i Zander, 1968) Relacions dels grups com a resultat d’una interdependència funcional entre individus per satisfer les seves necessitats.
Mills 1967, persones en contacte perperseguir un objectiu.
El criteri d’identitat (Tajfel i Tuner 19869) els individus tendeixen a percebre’s com a grup a compartir una identitat comú.
Tuner i Giles , 1981 entenen per grup: el que sigui significatiu per als seus membres . El que constitueix un grup de referencia(positiva) i no nomes de pertenença .
L’investigador social es pot aproficat de l’homogeneitat donada i altres cops de...