Psicologia

Explica les diferències que hi ha entre: La Psicoanàlisi, La Psicologia de la Forma i La Psicologia Evolutiva. Posa exemples de cada una d’elles.

Bé, primer de tot cal fer una introducció als diferents tipus de psicologies destacats, per a poder entendre millor després, en que es diferencien entre elles.

LA PSICOANÀLISI.

La psicoanàlisi, és considerada un mètode d’observació iinvestigació de la ment humana, la ciència del subjecte psíquic.

Per tant, s’ha desenvolupat una teoria psicològica de la conducta i de la ment humana a través d’observar diverses situacions que fan que a vegades ni el subjecte se n’adoni i aquestes estan sotmeses a unes lleis, com per exemple:

-no aprovar un examen quan s’ha estudiat correctament
-fracassos amorosos
etc.

Aquestes lleis a lesque està sotmès el pacient s’anomenen les lleis de l’inconscient i de les que només la psicoanàlisi se’n pot adonar.

La psicoanàlisi està dirigida tant a persones amb patologies psíquiques com per aquelles persones que vulguin millorar les seves condicions vitals i treure el màxim profit a les seves possibilitats, però tot i que està dirigit a qualsevol tipus de persona exigeix algunescondicions i és que hi ha d’haver compromís per part del pacient, un compromís temporal i aquest és la paraula, ja que és la parla el mitjà per el qual es manifesta la persona i concretament el seu subconscient.

La psicoanàlisi és un mètode que aporta grans resultats per a la vida i coneixement en el camp de la medicina, ja que resulta de gran ajuda tenir en compte els aspectes psíquics quecontribueixen a la producció, manteniment i cura de malalties.

Aquest mètode ens ensenya a observar que no estem malalts per algún trauma físic o psíquic sinó que estem malalts perquè tenim una manera de concebre allò humà, el saber, la malaltia etc.

Per això, no s’ha de reduir la psicoanàlisi en teràpies, ja que això forma part d’una reducció d’abastar la psicoanàlisi d’una manera de pensar que fasorgir en cada un una nova persona, una nova manera de viure i morir.

Com a finalitat, és a dir, com a meta de l’analista es basa en ajudar a eliminar al pacient barreres inconscients de la ment i de la resistència, pert tant, anar més enllà dels patrons del conscient que inhibeixen la llibertat.

El primer cop que es sentí a parlar de la psicoanàlisi fou el 1890 per Sigmund Freud, un doctorgraduat en medicina i especialista en neurologia que estigué interessat en trobar un tractament eficaç per als pacients amb neurosi o histèria i actualment és considerat el pare de la psicoanàlisi.

Com a successors d’aquest trobem, Alfred Adler, Carl Jung, Wilhelm Reich entre d’altres que han fet més extensa la teoria de Freud i han desenvolupat noves teories d’observació crítica reservada il’estudi de pacients individuals.

Segons Freud, el terme de psicoanàlisi designa tres coses:

- un mètode d’investigació i anàlisi de certs processos mentals, pràcticament inaccesibles per qualsevol altre mètode.

- una tècnica de tractament dels trastorns neuròtics basada en aquest mètode d’investigació.

- Un cos de saber psicològic, en que la seva acumulació tendeixa formar una nova disciplina científica i a substituir en part la psicología clàssica, és a dir, no només una terapèutica dels casos “anormals” sinó també una teoría científica de l’activitat psíquica “normal” ja sigui individual o col·lectiva.

Abans de la teoría de Freud, els psicòlegs creien que la vida psíquica formava part de la vida conscient, pensaven que tot fenòmen psíquics’acompanyava de la consciència que es té d’ell, malgrat que algún pensador hagués intuït en aquell moment l’insuficiència de tal concepció. Però el descobriment i el coneixement científic de la vida inconscient per mitjà de la psicoanàlisi, serà l’obra del metge Freud.
Gràcies a les tantes observacions que va fer Freud, el van conduir a entendre diverses teories i a observar una existència de psiquisme...