psicologia

4.1. L’actitud científica i el mètode científic
A llarg de l’evolució del coneixement en la nostra cultura certes disciplines han
arribar a un grau de desenvolupament metodològic que lesdiferencia de les afirmacions
pròpies del sentit comú i l’experiència vulgar o de les meres especulacions, que sovint
ens porten a conclusions enganyoses (com ara que el Sol gira al voltant de la Terra).
Vaser Karl Popper, l’epistemòleg (estudiós de la validesa i el procés de formació del
coneixement científic) potser més emblemàtic del segle XX, qui va deixar clar que el
coneixement científic nofunciona d’una manera estrictament acumulativa per mera
observació ingènua dels fets, sinó que els seu funcionament és una mica més complex i
que passa per certes fases.
Els principals passos de lainvestigació científica acostuma a ser els següents:
• observació de certs fenòmens que no acaben d’encaixar amb les creences o
coneixement previs que es tenen.
• formulació d’hipòtesisexplicatives (explicacions teòriques provisionals) que
ens permetin explicar aquests fenòmens i encaixar-los en el nostre corpus de
coneixements previs. Aquestes hipòtesis o formulacions teòriques, si volenadquirir
l’estatus de teories, han de poder ser contrastades per l’experiència. Per a
contrastar-les cal, primer, fer una:
• deducció de conseqüències empíricament corroborables (prediccions
ques’haurien de complir si la hipòtesi és vàlida) que ens permetin sotmetre aquesta
hipòtesi a un:
• procés de contrastació empírica (comparació amb l’experiència del que
prediu la hipòtesi). Una vegadafeta la contrastació empírica, el resultat pot ser
negatiu (els fets neguen les prediccions) i llavors la hipòtesi queda refutada o
falsada, o bé pot ser positiu, és a dir, l’experiència confirmala predicció que es
derivava de la hipòtesi. En aquest cas la hipòtesi es considera provisionalment
corroborada i passa a ser tractada com a una:
• teoria acceptada. Popper va insistir en el fet...