Quantum

QuantumQuàntum
Introducció.
Quan la Roser va dir-me: –«Un dia m’has d’explicar això de l’àtom.»– em vaig sentir afalagat. Acabava de fer una dissertació en la que segurament havia anomenat l’àtom i com d’ell havien sorgit noves partícules i de com al final sols estem constituïts de llum. Una idea que em rondava pel cap des de l’estiu. Quan vaig començar a escriure ho vaig fer pensant queserviria tan sols per ordenar el que ja sabia. Que equivocat estava! La meva idea de l’àtom s’havia quedat en Bohr i amb campanades dels descobriments de Schrödinger, a qui el coneixia més per la paradoxa del gat quàntic que per les seves aportacions a l’estructura atòmica. Soc conscient que el treball necessita una revisió, espero que les errades i els lapsus no siguin considerables. Així que prenem-lotan sols com un escrit introductori i divulgatiu on al final expresso les meves idees. He separat el treball en tres parts: L’Àtom, on explico les característiques físiques. La Filosofia, on explico l’epistemologia associada a tots aquests descobriments. I les Conclusions, on dono una mica el meu parer. He posat infinitat d’enllaços perquè es pugui ampliar la informació, verificar que el que dicestà sustentat i per deixar portes obertes al mar de saviesa que es Internet i així. A partir d’un mot o una idea poder navegar lliurement pel Maregnosis1.

1 Mar (mare) de coneixement (gnosis) permeteu-me el neologisme.

1

L’Àtom.
L’idea
Ja en l’antiga Grècia molts pensadors van deduir que hi hauria d’haver un element bàsic que fos l’essència comuna a totes les coses existents. Aquestasubstància es va anomenar Arkhé. El monisme afirma que aquesta substància es única. Per en Tales de Mileto l’arkhé era l’aigua. Altres l’han buscat en l’aire (Anaxímenes) en el foc (Heràclit) o en els números (Pitàgores) que els entenia com entitats reals i no abstractes com els entenem ara. D’aquella època, alumne de Tales i mestre d’Anaxímenes, era Anaximandro que va proposar una entitatabstracta, l’Apeiron, lo il·limitat, el caos primogènit d’on sorgeixen el fred i la calor, i de la lluita de les contradiccions neix tot el conegut. També hi van haver qui creia que aquesta substància no era única, eren els pluralistes com Empèdocles qui deia que tot era composat pels quatre elements, l’aire, la terra, el foc i l’aigua. Anaxàgores afirmava que hi ha infinitat de components diferents enl’Univers. Demòcrit va argumentar l’existència d’àtoms que ni es creen ni es destrueixen i que a l’agrupar-se creen tot el que coneixem. Amb Demòcrit naixia l’atomisme. Aristòtil va criticar l’idea del àtom que va recuperar, un contemporani seu, però més jove: Epicur, qui va donar-li certa coherència a l’organització dels àtoms, atribuint-lis cert moviment en el buit que els permetés trobar-se performar els elements de l’Univers. Fins i tot Epicur es va atrevir a atribuir, al moviment atòmic, moments d’atzar que contradeia les lleis de la causalitat però sembla que la indeterminació d’Heisenberg vulgui donar-li la raó. També les doctrines filosòfiques hindús i budistes del segle VI (aC) havien desenvolupat una teoria atòmica molt interessant però no m’aturaré a explicar-la2. La teoriaatomista es menyspreada pel cristianisme i durant tota l’edat mitjana el monisme era considerat quasi una heretgia. No va ésser fins el segle XVII que Pierre Gassendi va ressuscitar l’atomisme materialista d’Epicur que va intentar reconciliar amb el cristianisme.

2 Entre altres coses perquè no les conec adequadament ni he reflexionat massa sobre elles però es molt possible que l’atomisme d’Epicurestigués influenciat per aquestes teories ja que era l’època d’Alexandre el gran que va estendre el domini hel·lènic fins l’Índia.

2

La ciència.
Al principi del segle XIX el britànic John Dalton formula per primer cop les bases de la teoria atòmica amb els següents postulats: 1. La matèria es composa d’àtoms indivisibles. 2. Els àtoms son invariables, els àtoms de diferents elements no...