Radiologia Bucodental
Els raigs X van ser descobertes per WilhelmConrad Röentgen (1845-1923), físic alemany i primer Premi Nobel de Física el 1091. ■ Els raigs X Son radiacions electromagnètiques amb una longitud d'ona que varia des del 10 nm a 0,001nm. Com menor és una longitud d'ona, major és la seva energia i el seu poder de penetració. Propietats: • no són visibles, es propaguen com a ones electromagnètiques. • tenen efecte fotoquímic • penetren en la matèria• produeixen fluorecència i fosforescència • són electricament neutres i no tenen massa • danyen els teixits vius: és una radiació ionitzant • els seus avantatges són acumulatius Un dels seus inconvenient és que són capaços de penetrar en els cossos opacs i poden ocasionar alteracions somàtiques i genètiques degut a l'efecte ionitzant que posseeixen. Es poden obtenir pero diversos mètodes: El méshabitual s'utilitza un tub de vidre metall, en el qual es troben el càtode o pol negatiu que emet electrons i l'ànode o pol positiu on impacten els electrons. 2. RADIOLOGIA ANALÒGICA Característiques: • és el metode més comú • avantatge: necessita una dosi menor de radiació per obtenir l'imatge • inconvenient: alt cost i especificitat tecnològica.
1
■ Equip de raigs X analògics: És undispositiu capaç d'emetre radiacions amb sistemes que puguin impressionar la pel.lícula radiosgràfica. Classificació: • • equips portatils i fixos aparells de raigs X dentals per exposar pel.lícules intrabucals o extrabucals
Parts i components: • cap: on es produeixen els raigs X • braç d'extenció: uneix el cap amb el mòdul de control. Permet la col.locació adequada del cap sobre el pacient. •Mòdul de control: permet regular el feixde raigs X Elements • apagador i llum d'indicadora • botó d'exposició: activa l'aparell per tal que produeixi els raigs X • additaments de control: regula el feis dels raigs X El dentista, els pacients i l'auxiliar d'infermeria estan sotmesos a tres tipus de radiació: 1. radiació primaria: emesa per l'aparell directament. Feix primari 2. radiació secundària: quanel raig interactuaamb la matèria (teixits tous de la cara, ossos del crani i dents). 3. Radiació dispersa: és danyosa per a tot el personal i el pacient. Es produeix degut a la desviació del raig en interaccionar amb la matèria i fa que es desviï en totes direccions en els teixits del pacient. ■ La pel.lícula radiogràfica: Components: • base de la pel.lícula: peça flexible de plàstic que suportala calor, la humitat i l'exposició química. • Capa adhesiu: cobreix els dos costats de la base la pel.lícula i uneix l'emulsió a la base. • Emulsió de la pel.lícula: és una coberta unida a ambdós costats de la base i formada per la mescla de gelatina i cristalls d'halur de plata. • Capa protectora: coberta transparent i prima que es col.loca sobre l'emulsió per a protegir.la. ■ Tipus de plaquesradiogràfiques: Pel.lícules intrabucals: Durant l'exposició de raigs X es col.loquen dins de la boca . Tenen quatre components bàsics: • pel.lícula de raigs X: pel.lícula de doble emulsió i requereix menys exposició a la radiació. Produeix dues radiografies identiques, és necessari quan es requereix un registre duplicat de l'estudi 2
• • •
embolcall de paper de la pel.lícula: full de paperprotextor negre que cobreix la pel.lícula i la protegeix de la llum. Full de plom: es col.loca per protegir de la radiació dispersa Embolcall extern del paquet: coberta de plàstic segellat hermetícament amb la pel.lícula, el paper negre i el full de plom té dos costats: ► costat del tub o cara activa ►costat de l'etiqueta
Tipus de pel.lícules intrabucals: • • • Pel.lícula periacal: s'usa per...
Regístrate para leer el documento completo.