Reforma Religiosa S.Xvi
Páginas: 6 (1428 palabras)
Publicado: 11 de marzo de 2013
La reforma religiosa del segle XVI
La Reforma Religiosa, també coneguda com la Reforma Protestant va ser un moviment principalment de la Europa Occidental del segle XVI, tenint en conte que no va tenir el mateix efecte en tots els països. Tot i situar la Reforma en el s. XVI, cal dir que Martí Luter (l’iniciador d’aquest moviment) va desafiat l’autoritat del papa per raons que es remunten anysenrere. Aquesta Reforma principalment va ser una revolució religiosa contra la obediència del papat, encara que també hi havia raons polítiques i econòmiques. La idea principal, dels que estaven en contra de la Església, era de que el cristianisme havia de retornar a la puresa primitiva mitjançant la submissió de les decisions i tradicions eclesiàstiques al criteri de la Bíblia. La Reforma vaacabar amb la separació en dos del cristianisme, sense oblidar que la Església de Roma va decidir reformar-se a si mateixa amb unes mesures (Reforma catòlica). Per poder entendre millor tots aquests canvis i revolucions, entrarem a veure tres escrits sobre tres autors diferents, els quals tenen punts de vista diferents.
Diferents influències durant la Reforma Religiosa del segle XVI. (groc:catòlic; verd: luterans; lila: calvinistes; taronja fort: anglicans; taronja fluix: altres).
En primer lloc, trobem el text de Martí Luter (1483-1546): “Diputación acerca de la determinación del valor de las indulgencias”. Aquest teòleg alemany va ser l’iniciador de la doctrina luterana, la qual va ser bàsica el fonament de les tradicions protestants. La seva idea de que l’Església havia de tornar alsensenyaments de la Bíblia van produir una transformació del cristianisme, fent que neixes la Contrareforma. A partir del seu text, es deixen clares algunes de les seves idees. El primer punt i segon, del document, ens mostren el desacord de Luter cap a la confessió, és a dir, el fet d’explicar els teus pecats a un sacerdot. Del punt 36 al penúltim punt recollit en aquest document, Luter explicaperquè no està d’acord amb la indulgència. Segons ell, si una persona està realment penedida del que ha fet, ja té el perdó de Déu; tant si el cristià es confessa, com si no, el Senyor el perdonarà, ja que ell ho ha dit així; el fet de confessar-se, produeix al home que no senti por en fer pecats, és a dir que perd el respecte a Déu; segons l’autor, el sacerdot que escolta els pecats, no creu quesigui prou poderós (per dir-ho d’una manera) com per poder fer que se’t perdonin els pecats. El punt, el 78, diu que el Papa disposa del saber absolut, ja que coneix l’evangeli, les virtuts espirituals, les dotacions de la sanitat... Realment aquest últim punt s’ha d’entendre com una ironia cap al Papa, ja que tothom de l’església el veu un home que sap de tot, però es pot entreveure que per a ellla única persona capaç de tenir tots aquest coneixements a l’hora és Déu. Del punt 82 al 89 fa una crítica, a partir de preguntes retòriques, sobre els diners del Papa, posant exemples com: el fet de que es facin misses o aniversaris als morts, quan no és just beneficiar-se dels morts; que els creients hagin de pagar la basílica de Sant Pere, quan el Papa té prous diners per pagar-ho ell sol. Elstres últims punts, del 92 al 95, fa una gran crítica cap als seguidors del Papa, dient que no pot ser que ho siguin quan Déu diu que hi hagi pau i no n’hi ha, quan segueixen a Déu mentre veuen morts i penes, i que si entren al cel seria per la seguretat de la pau, no per pena.
El segon text va ser escrit per un personatge molt catòlic: l’emperador Carles V, nascut a Glant, Flandes. Fill deJoana I (coneguda com a Joana la Boja) i de Felip I de . Des de 1515 va encarregar-se del govern del seu lloc de naixement, però l’any 1516 va ser proclamat rei d’Espanya, convertint-se en el primer rei hispà de la casa d’Àustria. Tot i així, al 1520 va haver de marxar a Alemanya, ja que un any abans havia estat proclamat emperador a causa de la mort del seu avi Maximilià I d’Àustria, sens oblidar...
La Reforma Religiosa, també coneguda com la Reforma Protestant va ser un moviment principalment de la Europa Occidental del segle XVI, tenint en conte que no va tenir el mateix efecte en tots els països. Tot i situar la Reforma en el s. XVI, cal dir que Martí Luter (l’iniciador d’aquest moviment) va desafiat l’autoritat del papa per raons que es remunten anysenrere. Aquesta Reforma principalment va ser una revolució religiosa contra la obediència del papat, encara que també hi havia raons polítiques i econòmiques. La idea principal, dels que estaven en contra de la Església, era de que el cristianisme havia de retornar a la puresa primitiva mitjançant la submissió de les decisions i tradicions eclesiàstiques al criteri de la Bíblia. La Reforma vaacabar amb la separació en dos del cristianisme, sense oblidar que la Església de Roma va decidir reformar-se a si mateixa amb unes mesures (Reforma catòlica). Per poder entendre millor tots aquests canvis i revolucions, entrarem a veure tres escrits sobre tres autors diferents, els quals tenen punts de vista diferents.
Diferents influències durant la Reforma Religiosa del segle XVI. (groc:catòlic; verd: luterans; lila: calvinistes; taronja fort: anglicans; taronja fluix: altres).
En primer lloc, trobem el text de Martí Luter (1483-1546): “Diputación acerca de la determinación del valor de las indulgencias”. Aquest teòleg alemany va ser l’iniciador de la doctrina luterana, la qual va ser bàsica el fonament de les tradicions protestants. La seva idea de que l’Església havia de tornar alsensenyaments de la Bíblia van produir una transformació del cristianisme, fent que neixes la Contrareforma. A partir del seu text, es deixen clares algunes de les seves idees. El primer punt i segon, del document, ens mostren el desacord de Luter cap a la confessió, és a dir, el fet d’explicar els teus pecats a un sacerdot. Del punt 36 al penúltim punt recollit en aquest document, Luter explicaperquè no està d’acord amb la indulgència. Segons ell, si una persona està realment penedida del que ha fet, ja té el perdó de Déu; tant si el cristià es confessa, com si no, el Senyor el perdonarà, ja que ell ho ha dit així; el fet de confessar-se, produeix al home que no senti por en fer pecats, és a dir que perd el respecte a Déu; segons l’autor, el sacerdot que escolta els pecats, no creu quesigui prou poderós (per dir-ho d’una manera) com per poder fer que se’t perdonin els pecats. El punt, el 78, diu que el Papa disposa del saber absolut, ja que coneix l’evangeli, les virtuts espirituals, les dotacions de la sanitat... Realment aquest últim punt s’ha d’entendre com una ironia cap al Papa, ja que tothom de l’església el veu un home que sap de tot, però es pot entreveure que per a ellla única persona capaç de tenir tots aquest coneixements a l’hora és Déu. Del punt 82 al 89 fa una crítica, a partir de preguntes retòriques, sobre els diners del Papa, posant exemples com: el fet de que es facin misses o aniversaris als morts, quan no és just beneficiar-se dels morts; que els creients hagin de pagar la basílica de Sant Pere, quan el Papa té prous diners per pagar-ho ell sol. Elstres últims punts, del 92 al 95, fa una gran crítica cap als seguidors del Papa, dient que no pot ser que ho siguin quan Déu diu que hi hagi pau i no n’hi ha, quan segueixen a Déu mentre veuen morts i penes, i que si entren al cel seria per la seguretat de la pau, no per pena.
El segon text va ser escrit per un personatge molt catòlic: l’emperador Carles V, nascut a Glant, Flandes. Fill deJoana I (coneguda com a Joana la Boja) i de Felip I de . Des de 1515 va encarregar-se del govern del seu lloc de naixement, però l’any 1516 va ser proclamat rei d’Espanya, convertint-se en el primer rei hispà de la casa d’Àustria. Tot i així, al 1520 va haver de marxar a Alemanya, ja que un any abans havia estat proclamat emperador a causa de la mort del seu avi Maximilià I d’Àustria, sens oblidar...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.