Religió i secularització a Europa

R E L I G I Ó I S E C U L A R I T Z A C I Ó

Aquest assaig pretén explicar l'important paper que ha exercit la religió a Europa al llarg de la història i de quina manera s'han transformat les creences en el procés de modernització. És veritat que la modernització ha suposat una forta secularització a tots els països d'Europa, però les creences religioses encara juguenun paper molt important en segons quines regions, com per exemple els recents processos de “neteges ètniques” a Xipre, el conflicte dels Balcans o el d'Irlanda entre catòlics – protestants, i la massacre que estan duent a terme l'Estat d'Israel (jueus) a Palestina (àrabs). Sovint aquests conflictes es presenten com problemes merament polítics però moltes vegades estan 'contaminats' per factorsreligiosos.
És veritat que ha disminuït la pràctica religiosa- el fet d'assistir a missa, o fer segons quins rituals-, però no podem obviar que la cultura encara està fortament impregnada de la tradició religiosa, i això es fa visible en certs valors, festes i cerimònies.
Així dons, el que ve a continuació és un petit repàs històric i un estat de la qüestió actual de les característiques de lescreences religioses a Europa i de què es tracta i de quina manera ha esdevingut la secularització.

Característiques de les creences religioses a Europa
Si fem un recorregut històric podem dir que al continent Europeu, les creences religioses més rellevants han estat el monoteisme jueu, cristià i musulmà. No podem oblidar també una gran influència del racionalisme grec i l'organització romanai germànica.
Un altre tret característic de gran importància és la estreta connexió entre l'Església i l'Estat, i també la influència que ha tingut la cristianat en segons quines institucions com el desenvolupament de la família.
“L'Església va començar essent una institució precària dins de l'Imperi, però la conversió de Constantí va suposar un canvi radical. Com a Emperador va suprimirles restriccions que pesaven sobre l'Església i va concedir privilegis i autoritat als seus sacerdots, al mateix temps que es va convertir en el seu mediador. Això donaria lloc per sempre més al conflicte entre Església - Estat, perquè des d'aquell moment la Església es va convertir en una institució propietària de béns, capaç d'adquirir terres per donació, herència o compra.” (Goody,Jack.)
Però com ja he dit anteriorment, la religió cristiana no ha estat la única que ha deixat petjada al continent, i no és ni molt menys la religió hegemònica. Dins del context de lluites religioses podem parlar de l'enfrontament entre l'oest catòlic i l'est ortodox, o de la pugna entre catòlics i protestants, i l'oposició cristiana – musulmana “que no només ha afectat Xipre i els Balcans sinótambé tot el Pròxim Orient, Nord-Àfrica i l'Europa Mediterrània.” (Goody, Jack. A Iconos amargos y limpieza étnica, 2005)
Degut aquest conflicte permanent entre la religió cristiana i musulmana a vegades s'ha intentat amagar la importància i el llegat que ha suposat una en un territori que més tard ha passat a ser domini de l'altra. Un exemple clar és com a L'Estat Espanyol es minimitza lacontribució islàmica a la vida ibèrica.
Avui en dia, podem observar un contrast en les dades en termes de pràctiques i en termes de creences. El número de persones que es declaren creients no coincideix i és inferior al de les persones que són practicants, la creença religiosa és inversament proporcional a la pertinença religiosa. Aquest fet va lligat al concepte de Déu personal que proposaUlrick Beck. Al seu llibre un Déu personal fa una reflexió sobre el que ell considera un fracàs de la sociologia moderna que pensava que la religió s'auto-liquidaria amb el procés de la modernització. Beck ens parla d'un nou fenomen religiós, basat en l'experiència religiosa del Déu personal. Aquesta vivència de la religió individualitzada, significa que es viu en la intimitat i de la manera que un...