Reseña. los derechos fundamentales. antonio pérez
Páginas: 5 (1005 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2012
Ressenya “Los derechos fundamentales”, Antonio Enrique Pérez Luño.
ARTÍCULO 10. 1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social. […]
Aquest llibre va aparèixer per primer cop l’any 1984 y ha sigut reeditat en vuitocasions, l’última al 2007. L’autor ens explica de forma clara i senzilla tot el que fa referència als drets fonamentals dins de la Constitució espanyola i això fa que sigui un bon llibre en quant a fonaments i la seva lectura resulta beneficiosa per comprendre el ciments de la democràcia moderna. El llibre està distribuït en quatre capítols, dividits en apartats on l’autor explica de forma ordenada yestructurada les diferents dimensions dels drets fonamentals, començant per una vessant més històrica y conceptual en el capítol 1, i passant per els drets fonamentals en relació a la constitució espanyola de 1978 en el capítol 2. Seguidament, al capítol 3 ens expliquen la fonamentació y el sistema dels drets i llibertats constitucionals. Per últim al capítol 4 l’autor explica també en diferentsapartats dins del mateix capítol, les llibertats públiques y els drets socials, també en relació a la constitució espanyola actual.
El Capítol 1 és una introducció als drets fonamentals, on segons l’autor Antonio E. Pérez, aquests drets fonamentals són una peça imprescindible del Constitucionalisme actual ja que les normes que regeixen aquests drets són decisives per a determinar un model o unaltre de societat. Durant la seva explicació, delimita el marc conceptual i el procés històric començant per el constitucionalisme contemporani i posteriorment explicant cronològicament l’evolució dels drets fonamentals que són transcendentals en aquest constitucionalisme contemporani en el que ens trobem avui dia. En aquest capítol l’autor afirma d’una manera clara l’estreta relació que hi ha entrel’estat y els drets fonamentals que han d’estar garantits per poder considerar un vertader estat democràtic de dret. L’autor explica que en l’Estat actual, els drets fonamentals representen dos dimensions, per un costat són el resultat de l’acord bàsic de les diferents forces social y per l’altre representen l’estatut jurídic dels individus en la seva relació entre l’estat i entre particulars. Deixant clar el que representen els fonaments per a la concepció de la constitució espanyola, l’autor procedeix a explicar breument la trajectòria històrica dels drets fonamentals y nombrant a importants pensadors com Kant, que sosté que tots els drets es redueixen al dret a la llibertat, o Locke, Rousseau, entre d’altres, y nombrant fets importants com la revolució Francesa on es lluitava peruns drets bàsics per a l’home. Per una altre banda, al llibre també tracta el que són els drets culturals, econòmics i socials i com es van formar a partir del segle XIX.
En el capítol 2, Pérez Luño procedeix a estudiar els drets establerts en la Constitució espanyola de 1978, on comença analitzant cinc sistemes de positivització utilitzats per el constituent. D’aquests cinc sistemes, cridal’atenció que l’autor només hagi profunditzat en els dos primers i en l’últim, deixant quasi sense explicació els altres dos, potser al explicar uns, els altres queden ja compresos. En aquest capítol prenen molt protagonisme els instruments de protecció dels drets fonamentals, ja que es important que aquests drets gaudeixin d’un règim de protecció jurídica que s’aconsegueix en la Constitució espanyoladel 78, a través de garanties normatives, jurisdiccionals i institucionals. L’existència i l’efectivitat dels drets fonamentals dependrà de les garanties que hagi establertes per al seu manteniment y segons l’autor n’hi ha quatre tipus de garanties: les genèriques, les processals específiques, les institucionals y el dret a petició a les càmeres per part dels ciutadans.
En el capítol tercer,...
ARTÍCULO 10. 1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social. […]
Aquest llibre va aparèixer per primer cop l’any 1984 y ha sigut reeditat en vuitocasions, l’última al 2007. L’autor ens explica de forma clara i senzilla tot el que fa referència als drets fonamentals dins de la Constitució espanyola i això fa que sigui un bon llibre en quant a fonaments i la seva lectura resulta beneficiosa per comprendre el ciments de la democràcia moderna. El llibre està distribuït en quatre capítols, dividits en apartats on l’autor explica de forma ordenada yestructurada les diferents dimensions dels drets fonamentals, començant per una vessant més històrica y conceptual en el capítol 1, i passant per els drets fonamentals en relació a la constitució espanyola de 1978 en el capítol 2. Seguidament, al capítol 3 ens expliquen la fonamentació y el sistema dels drets i llibertats constitucionals. Per últim al capítol 4 l’autor explica també en diferentsapartats dins del mateix capítol, les llibertats públiques y els drets socials, també en relació a la constitució espanyola actual.
El Capítol 1 és una introducció als drets fonamentals, on segons l’autor Antonio E. Pérez, aquests drets fonamentals són una peça imprescindible del Constitucionalisme actual ja que les normes que regeixen aquests drets són decisives per a determinar un model o unaltre de societat. Durant la seva explicació, delimita el marc conceptual i el procés històric començant per el constitucionalisme contemporani i posteriorment explicant cronològicament l’evolució dels drets fonamentals que són transcendentals en aquest constitucionalisme contemporani en el que ens trobem avui dia. En aquest capítol l’autor afirma d’una manera clara l’estreta relació que hi ha entrel’estat y els drets fonamentals que han d’estar garantits per poder considerar un vertader estat democràtic de dret. L’autor explica que en l’Estat actual, els drets fonamentals representen dos dimensions, per un costat són el resultat de l’acord bàsic de les diferents forces social y per l’altre representen l’estatut jurídic dels individus en la seva relació entre l’estat i entre particulars. Deixant clar el que representen els fonaments per a la concepció de la constitució espanyola, l’autor procedeix a explicar breument la trajectòria històrica dels drets fonamentals y nombrant a importants pensadors com Kant, que sosté que tots els drets es redueixen al dret a la llibertat, o Locke, Rousseau, entre d’altres, y nombrant fets importants com la revolució Francesa on es lluitava peruns drets bàsics per a l’home. Per una altre banda, al llibre també tracta el que són els drets culturals, econòmics i socials i com es van formar a partir del segle XIX.
En el capítol 2, Pérez Luño procedeix a estudiar els drets establerts en la Constitució espanyola de 1978, on comença analitzant cinc sistemes de positivització utilitzats per el constituent. D’aquests cinc sistemes, cridal’atenció que l’autor només hagi profunditzat en els dos primers i en l’últim, deixant quasi sense explicació els altres dos, potser al explicar uns, els altres queden ja compresos. En aquest capítol prenen molt protagonisme els instruments de protecció dels drets fonamentals, ja que es important que aquests drets gaudeixin d’un règim de protecció jurídica que s’aconsegueix en la Constitució espanyoladel 78, a través de garanties normatives, jurisdiccionals i institucionals. L’existència i l’efectivitat dels drets fonamentals dependrà de les garanties que hagi establertes per al seu manteniment y segons l’autor n’hi ha quatre tipus de garanties: les genèriques, les processals específiques, les institucionals y el dret a petició a les càmeres per part dels ciutadans.
En el capítol tercer,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.