Respiració bocal



INTRODUCCIÓ
Mitjançant la respiració el nostre cos es nodreix de l’oxigen necessari per al seu funcionament. En la respiració s’hi troben implicats diferents òrgans entre els quals destaca l’aparell bucofonador, canal d’entrada de l’aire per boca o nas, i les cavitats respiratòries inferiors (diafragma, pulmons, laringe...) el model respiratori adequat és aquell conegut com respiraciócostodiafragmàtica o costal. En la fase d’inspiració l’aire és absorbit gràcies a la diferència de pressions del nostre organisme, fent possible que l’aire arribi a tots als òrgans i cèl·lules del cos.
Podem dir que el model adequat de respiració és innat, però pot haver-hi casos en què s’altera i s’instaura un mecanisme erroni. Entre d’altres destaca la respiració vocal, a través d’aquest articlepodrem observar alguns dels perjudicis que pot ocasionar.
Aquesta respiració consisteix en l’entrada

La respiració bucal consisteix en l’entrada d’aire per el conducte vocal (la boca) i el seu recorregut directe a través de la laringe cap a la tràquea on arribarà als pulmons. L’aire no posseirà les mateixes qualitats que ofereix la respiració nasal i a més a més l’organisme de l’individu patiràcertes conseqüències.
Aquestes conseqüències tindran lloc, inicialment, en el desenvolupament de l’aparell bucofonador, produint un desenvolupament negatiu facial, que afectarà als llavis, la llengua, l’arcada dentària i la mandíbula. Posteriorment trobarem una afectació a nivell postural del cos, capacitats intel·lectuals, dèficit immunològic, etc. Una mala respiració influirà enl’oxigenació de la sang provocant a nivell circulatori el desenvolupament d’altres afectacions com per exemple, una presència de pell seca i groguenca.

LA RESPIRACIÓ BUCAL
La síndrome del pacient coneguda com a respirador oral o bucal fa referència a la persona que té instaurat l’hàbit de respirar per la boca. L’ús d’aquesta respiració perjudica desenvolupament anatòmic de l’aparell bucofonador i es potdescriure com un model erroni, ja que no preserva el cos de les agressions externes.
En primer lloc, des del punt de vista anatòmic, observem que amb el pas del temps es produeix una alteració en la morfologia craniofacial i en el desenvolupament dels maxil·lars i una afectació en els òrgans interns de la cavitat oral.
Aprofundint en l’alteració anatòmica(1) detectem que l’afectació en lamorfologia craniofacial es centra sobretot en una inclinació posterior del cap i del coll. També es troba alterat el desenvolupament dels maxil·lars en la qual el maxil·lar inferior assoleix una posició més baixa en lloc d’adoptar una posició anterior, creant una imatge de “cara allargada”. A nivell labial es produeix una separació entre el llavi superior i l’inferior. La llengua que normalmenthauria d’estar col·locada en posició de repòs, sota el paladar, descansa en la mandíbula inferior produint una pèrdua de contacte entre els maxil·lars, que causarà el que anomenem maloclusió.
Aquesta maloclusió provoca una afectació dels òrgans interns de la cavitat oral que ve produïda per la introducció incorrecte d’aire per la cavitat oral. Aquest trajecte inapropiat afecta en dues maneres queacaben relacionant-se. L’entrada continuada de l’aire per la boca modela l’estructura òssia perjudicant el seu correcte desenvolupament.
En segon lloc, la respiració bucal també s’ha descrit com un model erroni perquè atempta contra el sistema immunitari. L’entrada d’aire per la boca és una porta d’accés a infeccions. Trobem doncs, una entrada d’aire fred i sec carregat de pols i bacteris.Aquests bacteris s’aposenten en l’interior de la boca i de la faringe, fet que produeix en major mesura infeccions, irritacions en la mucosa de la boca i de la faringe i una baixa quantitat d’oxigen en sang. Aquest tipus de respiració priva de l’escalfor, la humidificació i la filtració de l’aire expirat. Aquests trets creen en conjunt un oxigen pur quan la respiració és superior, es a dir,...