respiratorio

©Joan Queralt Gil

Aparell respiratori.-1

Intercanviar gasos
1. Què fa l'aparell respiratori?
Quan les cèl·lules necessiten produir energia prenen els nutrients que la sang els
porta des de l'aparell digestiu i els "cremen". Però per a que tingui lloc una
combustió (sense flama, en aquest cas) cal que hi hagi una combinació química
entre el combustible i el gas oxigen. Aquest gas formapart de l'aire (n'és el 20%)
però cal que la sang el porti fins els racons més amagats del cos.
Per altra banda, i com a resultat de cremar qualsevol combustible, es produeix gas
carbònic. Aquest gas no és tòxic, però tampoc hi fa res a l'interior de la cèl·lula, raó
per la qual n'ha de sortir i passar a la sang que el tornarà a l'aire.
Hi ha d'haver, doncs, un lloc a l'interior del cos on lasang estigui molt a prop de
l'aire per tal d'intercanviar aquests gasos. Aquest lloc són els pulmons, uns òrgans
esponjosos, als quals arriba l'aire a través de les vies respiratòries.
La respiració comprèn els següents passos:

Entrada de l'aire i conducció a través de les vies respiratòries fins
arribar als alvèols.
Entrada a la sang de l'oxigen provinent de l'aire.
Distribució del'oxigen per tot el cos fins a totes les cèl·lules..
Combinació de l'oxigen amb els aliments per produir energia.
Producció de gas carbònic com a subproducte.
Recollida del gas carbònic per la sang i transport fins els alvèols.
Expulsió a l'exterior de l'aire pobre en oxigen i carregat de gas
carbònic

©Joan Queralt Gil

Aparell respiratori.-2

2. Un cop d'ull

Foses nasals

faringetràquea

bronquis
pulmó

3. Els conductes de l'aire
L'aire pot entrar al nostre cos per dos camins: la boca o bé els forats del nas. Si ho fa
per aquí anirà a parar a les fosses nasals, on s'escalfarà i guanyarà humitat alhora
que perdrà les partícules de pols que pogués arrossegar.
Però entri per on entri va a parar finalment a la faringe (aquell tram en comú entre
l'aparell digestiu i elrespiratori) que el mena cap a la tràquea. Just a l'entrada
d'aquest tub anellat s'hi troba una estructura anomenada laringe, que té uns tendons
dits cordes vocals que poden vibrar al pas de l'aire i així produir la veu. La tràquea
es un tub format per anells rígids de cartílag, de manera que sempre es manté obert;
el seu interior està entapissat amb un teixit que es recobreix d'una mucositatque
impedeix que es ressequi o que les partícules de pols puguin continuar avançant.
Al final la tràquea es divideix en dos bronquis, que al seu torn es ramifiquen en tubs
cada cop més estrets, anomenats bronquiols, fins que arriben als alvèols pulmonars.
Tot el conjunt format pels alvèols, bronquiols i conductes sanguinis donen lloc a un
orgue conegut com a pulmó, que queda tancat dins d'unamena de sac dit pleura.

©Joan Queralt Gil

Aparell respiratori.-3

4. Corrent d'aire
L'entrada de l'aire als pulmons és deguda a que el tòrax, és a dir, la meitat superior
del tronc, augmenta de volum. Això crea un buit al seu interior i aquest buit s'omple
amb aire procedent de l'exterior. La caixa toràcica està constituïda per les costelles i
l'estèrnum (que són ossos) i els músculsintercostals i el diafragma. El moviment de
la musculatura determina l'augment de la mida de la caixa i l'entrada de l'aire
(anomenada inspiració). Quan de forma passiva es relaxen els músculs, aleshores la
caixa disminueix de volum i fa sortir l'aire (expiració).
En condicions normals respirem per terme mitjà 16 cops per minut, cosa que fa
moure uns 8 litres d'aire pels pulmons. Però enmoments de gran demanda d'oxigen
per causa d'algun esforç, podem arribar a respirar fins a 100 vegades per minut i fer
passar així més de 100 litres d'aire minut.
La respiració la podem dominar voluntàriament fins a cert punt, prova d'això és que
podem xiular o cantar. Però és un procés que normalment està automatitzat i
controlat pel sistema nerviós autònom. Hi ha alguns factors que poden...