Resposta Cardiovascular i Repsiratòria Derivada De l'Activitat Física

Resposta cardiovascular i respiratòria derivada de l’activitat física.

Amigó Solé M.

Resum.
L’objectiu d’aquest estudi és conèixer les variacions de certs paràmetres del sistema cardiovascular i respiratori, entre nois i noies, després d’una activitat física moderada.
En l’estudi es va tractar d’analitzar el ritme cardíac (RC), la pressió sistòlica (Ps), la pressió diastòlica i lacapacitat vital (CV).
Per a dur-lo a terme, el mètode a seguir fou estudiar els paràmetres en quatre estadis diferents: en l’estat de repòs, d’alçada, d’exercici i finalment de recuperació.
Els resultats van mostrar una resposta semblant respecte els paràmetres cardiovasculars entre el grup de nois i noies, amb una diferència significativa de la pressió sistòlica en repòs (p=0,015), alçada (p=0,018) irecuperació (p=0,013). D’altra banda, les modificacions experimentades, en comparació nois i noies, van ser estadísticament significatives en el cas de la capacitat vital en els diferents estats (p=0.01).
Concloent, el fet que els homes tinguin una major capacitat vital que les noies els hi permet una millor adaptació en l’exercici físic.
Les diferències entre nois i noies respecte les respostescardiovasculars derivades de l’exercici són no significatives.

Paraules clau.
Capacitat vital; Pressió sistòlica;
Pressió diastòlica; Ritme cardíac;
Espiròmetre.

1 – Introducció.
En l’organisme es produeixen modificacions adequades i coordinades degut a la realització d’exercici, a nivell dels diferents sistemes funcionals.
Durant l’exercici, el major requeriment d’O2 i nutrients pelsmúsculs que es contrauen és compensat per un augment de l’aport sanguini. Això és possible perquè el cor bombeja més sang per minut i perquè succeeixen adaptacions circulatòries que desvien gran part del torren sanguini des de teixits menys actius fins als músculs, tot evitant que es desviï sang de l’encèfal.

En aquest estudi s’analitza l’adaptació del sistema cardiovascular a l’exercici quecomporta tota una sèrie de remodelacions.

Una de les variables de l’estudi és l’activitat del cor que es mesura a través del ritme cardíac (RC) que són els batecs per minut. La seva regulació depèn en gran part d’innervació dels nervis del sistema nerviós autònom, acceleradors o simpàtics que la augmenten i dels nervis vagos o parasimpàtics que el disminueixen.
Altres factors cardiovascularsque varien en l’exercici és la despesa cardíaca i el volum sistòlic. La despesa cardíaca és el volum de sang que el cor expulsa per unitat de temps, la qual depèn del ritme cardíac i del volum batec (volum de sang que expulsa el cor i que és regulat per factors mecànics com el retorn venós).
Una de les importants regulacions durant l’exercici és la pressió sanguínia arterial (força exercida de lasang sobre la paret vascular interna per unitat de superfície), la qual proveeix la força conduent per a incrementar el flux sanguini a través dels músculs. En aquest experiment s’estudia les variacions de la pressió arterial diastòlica (Pd) que és el número més baix en la medició de la pressió arterial i correspon a la pressió que la sang exerceix contra les parets arterials entre dos batecs delcor, en el període de relaxació del ventricle; i la pressió arterial sistòlica (Ps) que és el número major en la medició de la pressió arterial i es relaciona amb la pressió exercida per la sang contra les parets arterials en la fase de contracció del ventricle.
L’efecte de la pressió hidrostàtica: pressió que la sang exerceix en el sistema com a conseqüència de la força de la gravetat (0.77mmHg/cm respecte de l’alçada del cor) i que varia en funció de l’alçada respecte el cor, també s’analitza en aquest estudi apart de la pressió hemodinàmica esmentada fins ara.
Per suposat, el flux sanguini (volum de sang que passa per un vas per unitat de temps) a través dels pulmons ha d’augmentar en la mateixa proporció que el flux sanguini en la part sistemàtica de la circulació, però sense que...