Resum Filosofia Medieval

Filosofia Medieval

-Filosofia àrab
Averrois (Còrdova 1126 – Marràqueix 1198), fou el filòsof, metge i astrònom musulmà que més va influir en el pensament medieval d’Occident. Va intervenir en el debat sobre la relació entre la religió i filosofia. En front de la crítica d’Algatzell, Averrois, indica que no pot haver-hi contradicció entre religió i filosofia, ja que estan en plans diferents.Aquesta diferència donarà lloc a la doctrina de la doble veritat, la de la fe i la de la raó. Aquesta teoria accepta que quelcom pot ser veritat en teologia i fals en filosofia, o a l’inrevés.

-Agustí d’Hipona: Veritat i coneixement
La doctrina de sant Agustí s’orienta al descobriment de la veritat sobre tres vèrtex: Món, home i Déu. El final d’aquesta recerca és el descobriment de Déu,d’aquesta manera la seva teoria engloba tant elements filosòfics com teològics i morals.

En el seu opuscle Contra acadèmics, proposa resoldre el problema amb dues qüestions:
-Existeix la veritat?
-És possible trobar-la?

Agustí considera que el món de l’experiència aporta alguna mena de certesa, ja que els sentits ens poden enganyar sobre la naturalesa de les coses, però no sobre la sevaexistència.
La veritat cal cercar-la en l’interior i és en aquest on troba altres fonaments, com la veritat de les matemàtiques o la idea de bé, justícia o bellesa. Aquestes veritats no canvien, ni depenen dels sentits ni són subjectives i tenen el seu fonament en Déu i no en l’home, ja que és l’ésser etern, invariable i perfecte.Per Agustí, la veritat no es pot identificar amb la raó humana, sinó ques’identifica amb la llum divina que, provinent de Déu, il·lumina la nostra consciència i imprimeix aquestes idees en l’ànima.

L’intel·lecte de l’home, la “llum natural”, ha de ser encesa per la divinitat, d’aquesta manera l’individu pot adquirir aquesta llum i comprendre les coses. Per tant, el coneixement és l’il·luminació divina i la fe orienta el camí de la investigació racional. La raó had’ajudar a aclarir els continguts de la fe i aquest dos estan complementats.

-Tomàs d’Aquino: Fé i raó
Tomàs d’Aquino es va oposar a la teoria de la doble veritat provinent de l’averroisme llatí i negaba el predomini de la filosofia sobre la fe.
Segons ell, la fe és una gràcia que Déu concedeix als homes i la raó també ñes un do de Déu. La raó està més distribuïda entre tots els humans, mentreque, no tots els homes accepten la fe. Per l’autor la filosofia i la teologia són dues disciplines distintes però no contraposades. Ambdues es complementen i es donen mútua ajuda en la recerca de la veritat.

-El Renaixement
Un conjunt de factors econòmics i comercials i de progressos tècnics va influenciar de manera important la revolució cultural del Renaixement. La cultura renaixentista té lessegüents característiques:

-Interès per l’antiguitat clàssica

L’art, la literatura, la llengua i els estils de vida de Grècia i Roma es convertiren en l’ideal i el model a imitar i l’art medieval va ser considerat un art bàrbar. Els grans artistes, sense abandonar totalment la temàtica religiosa, es van inspirar en llegendes i mites grecoromans. Retornaren al realisme d’aquests i el artisteseren protegits per famílies poderoses i influents o pels papes, de la mateixa manera que havia fet Mecenes a la Roma antiga.

El Renaixement també va intentar ressuscitar la manera de viure de la Grècia i Roma antigues. Això es va manifestar en molts aspectes aparentment secundaris, com la moda d’imitar la manera de vestir-se de grecs i romans etc... En l’àmbit del pensament, Cosme de Mèdicifundà a Florència una acadèmia de filòsofs a imitació de la creada per Plató a Atenes.

-Interès pel món i la naturalesa
Aquesta curiositat s’estimula en les arts, la literatura, el pensament i en els nous descobriments geogràfics. L’interès per l’observació de la naturalesa va rebre un fort impuls al Renaixement, junt amb l’experimentació es considerava la millor manera de conèixer la...