Resum La deshumanització de l'art d'Ortega i Gasset

Ortega i Gasset i l'art contemporani

Impopularitat del nou art
El filosof comença parlant de la impopularitat de l'art contemporani, i destaca la diferència entre no ser popular i ser impopular. Diu que l'art del romanticisme era popular perquè va arrelar entre la població i que en canvi el nou art és impopular perquè no arriba a les masses.

Ortega y Gasset ens diu que les obres d'artcreen dos grups entre els espectadors: els partidaris i el que en són detractors. Diu que en la majoria de casos això és degut als gustos de la població, als sentiments que els provoca l'obra d'art; en canvi amb l'art contemporani molts dels que no en són seguidors és per culpa de la no comprensió de l'obra. Això fa que els qui no comprenen les obres d'art es puguin sentir inferiors a elles.

Artartístic
Quan l'espectador es troba davant d'una obra d'art que no entén i que no pot valorar segons els sentiments que li provoca es troba desorientat. Les masses busquen trobar una experiència amb l'art que els apropi sentiments i emocions que són propis de la vida quotidiana.

Per interpretar una obra d'art com a tal, hem de deixar de banda el rerefons humà i sentimental que ens proposa icentrar-nos en l'obra en si mateixa. L'art tendeix a eliminar els aspectes humans i a convertir-se en un art més intel·lectual.

Unes gotes de fenomenologia
Depenen de qui observa, cada situació pot tenir diferents lectures. Tots els punts de vista, però parteixen d'un de principal que es el que avarca el sentiment, el altres en són espectadors i contempladors que intenten acostar-s'hi des dela distància.

Comença la deshumanització de l'art
L'art contemporani i l'art clàssic comparteixen un fons, volen representar la realitat. Però mentre que l'art clàssic intenta plasmar els objectes de manera exacta, el contemporani busca la representació abstenint-se de crear similituds amb el mon humà; deshumanitza l'obra representant els objectes de manera deformada i, a simple vista,inintel·ligible.

Invitació a comprendre
La comprensió de l'art clàssic es basa en un nucli de realitat i humanitat. En el nou art es busca trencar amb aquest esquema i és on apareix la deshumanització.

Segueix la deshumanització de l'art
L'art contemporani inverteix l'ordre d'importància dels elements representats deixant el que és humà en última posició. La música clàssica es val del'expressió dels propis sentiments cosa de la que defuig l'art contemporani que ha de ser una representació voluntària i conscient. Els artistes contemporanis volen fer art, crear obres admirables, en comptes d'intentar plasmar els seus sentiments en un poema o un quadre. Intenten afegir al factor real un altre d'imaginari i inèdit.

El tabú i la metàfora
La metàfora és una forma de camuflar i amagarla realitat. Prové del tabú, de la necessitat de representació de quelcom que aparentment no es pot o no es vol representar. La poesia s'ha valgut d'aquest recurs per ennoblir o embellir el que representa la metàfora. En la poesia contemporània s'utilitza aquest recurs per desprestigiar i/o rebaixar la realitat.



Supra i infrarealisme
Amb la fi de deshumanitzar s'utilitzen, a més de lametàfora, altres mitjans. Es pot alterar l'ordre de rellevància de les coses, prioritzant i donant més importància a les que en principi serien més banals.

Girar a l'inrevés
L'art clàssic té tendència a confondre els conceptes amb la realitat. L'art contemporani vol entendre les idees com a tals. Per tant vol convertir les obres d'art en el que son, representacions de les idees i no un mal intentde captar la realitat.

Iconoclàstia
La pintura contemporània demostra certa hostilitat cap a les figures vives o de sers vius, de manera que els representen amb metàfores plàstiques canviant el que seria el seu aspecte real per un d'irreal.

Influència negativa del passat
L'art i la ciència són representacions de la societat de cada època. L'artista està condicionat pel seu entorn i per...