Resumen franquismo

3. Relacions internacionals i evolució del règim
3.1. La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme (1939-1945)
La no-bel·ligerància
El retorn a la neutralitat
3.2. Els anys del boicot internacional (1945-1947)
3.3. Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953)
3.4. Els primers intents d’obertura (1953-1959)
5. Autarquia iracionament
5.1. L’autarquia i els seus efectes (1939-1959)
5.2. Racionament i mercat negre
5.3. Unes dures condicions de vida
6. L’oposició: exili i resistència
4. Reformisme franquista i immobilisme
4.1. El govern dels tecnòcrates
4.2. Les reformes legislatives
4.3. Les relacions internacionals
4.4. El triomf de l’immobilisme
5. Conflictivitat social i oposició política5.1. Els moviments socials d’oposició
5.2. Els grups polítics antifranquistes
5.3. La represa cultural de Catalunya
6. La crisi de la dictadura
6.1. La crisi política del règim
6.2. L’auge de l’antifranquisme
6.3. La mort del dictador



























3. Relacions Internacionals i evolució del Règim
3.1. La Segona Guerra Mundial i l’hegemonia del nacionalsindicalisme(1939-1945)
Al començament de la Segona Guerra Mundial el franquisme va mostrar el seu suport a les potencies de l’Eix, que l’havien ajudat durant la Guerra Civil. Espanya però no va involucrar-se en la guerra, Franco va declarar la neutralitat d’Espanya.
En política interior, la Falange Española Tradicionalista i de la JONS va assolir un paper hegemònic en el nou Estat nacionalsindicalista. RamonSerrano Suñer, cunyat de Franco i gran simpatitzant d’Alemanya, va tenir un paper predominant en les relacions amb aquest país i amb les altres potencies feixistes.
La no-bel·ligerància
Alemanya i Itàlia van sondejar les possibilitats d’integració espanyola en el conflicte i Franco es va entrevistar amb Hitler i amb Mussolini, Franco no era contrari a la idea.
Finalment, Espanya no va entrar en laguerra, tot i que va col·laborar en l’esforç bèl·lic amb l’enviament de material estratègic i aprovisionaments. L’any 1941, una unitat de voluntaris (División Azul) va ser enviada a l’URSS per combatre al costat de les tropes alemanyes.
El retorn a la neutralitat
La guerra va ser desfavorable per a les potencies feixistes. Els governs britànic i nord-americà van pressionar a Franco perquè esdistancies de l’Eix. La retirada i la dissolució de la División Azul i la tornada a l’estatus de neutralitat estricta.
Amb la derrota d’Alemanya, el franquisme es va distanciar del feixisme. El regim catòlic, conservador i anticomunista, que podia evolucionar cap a una monarquia. Aquesta va comportar la marginació del falangisme.
3.2. Els anys del boicot internacional (1945-1947)
La fi de la Segona GuerraMundial va suposar per al franquisme una etapa d’aïllament i de rebuig internacional per l’ajut de les potencies feixistes derrotades.
França va tancar la frontera amb Espanya i va retirar als ambaixadors de Madrid.
Espanya, a causa de l’aïllament internacional, va rebre ajuts força reduïts en termes comparatius. Així doncs, Espanya no es va poder beneficiar d’ajuda nord-americana a Europa,anomenat Pla Marshall, i va ser exclosa del Tractat de l’Atlàntic Nord.
3.3. Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme (1947-1953)
En un nou context Espanya va ser un bon aliat d’Estats Units i els països occidentals en contra el comunisme. L’acceptació internacional del règim es va anar obrint camí.
L’any 1951, Franco va fer una remodelació del govern que facilités el seuapropament a les potències occidentals i li permetés aconseguir alguns èxits en política exterior. La nova etapa del franquisme va comptar amb el predomini del nacionalcatolicisme, que donava més pes als catòlics i impulsava figures no tan compromeses amb els principis més autoritaris.
L’any 1953, Franco va signar els acords amb els Estats Units i el concordat amb la Santa Seu. Es van incloure aspectes...