Resumen

NARRATIVA DEL SEGLE XIX
Redreçament literari lingüístic que va significar el moviment de la renaixença que va aparèixer primer en el teatre i la poesia i després la narrativa ( aparicio de la novel·la històrica romàntica)
El genera narratiu va ser l’últim de redreçar-se a causa (sociocultural, lingüístic, literari):
* Manca de tradició narrativa: Interrompuda durant més de tres segles.Darrera novel·la català Tirant lo Blanc. Molt llunyana per servir de model. Procés de recuperació: Jocs FLorarls (institució), Lo Gay Saber i La Renaixensa (revistes)
* Manca d’una llengua unificada: no tenien un llenguatge unificat suficient per les exigències novel·lístiques. Era massa retòrica o col·loquial.
* Els autors no son professionals: manca formació literària. Autors amateurs ambentusiasme que fan novel·les amb finalitats patriòtiques o ideològiques.
* Inexistència de públic lector i manca d’editorials per al català: públic que llegeix narrativa castellana poc acostumats a llegir catalana. Com no hi ha públic tampoc hi ha editorials
Subgèneres narratius i l’aproximació a la realitat
Es va fer una aproximació a la realitat que partia del quadre de costums. Un tipusde narració que descrivia escenes i personatges de caràcter popular i quotidià. Més tard va destacar Narcís Oller dins del corrent realista-naturalista.
Subgèneres narratius del s. XIX que aborden la realitat quotidiana
* Romanticisme (Novel·la històrica, Narrativa costumista)
* Realisme i Naturalisme (Novel·la costumista-realista, Novel·la realista-naturalista)
Narrativa delRomanticisme
* La novel·la històrica: arriba a Catalunya amb les traduccions castellanes de novel·les històriques estrangeres. Al 1862 una obra de Antoni de Bofarull, els autors adopten el català com a vehicle d’expressió de gènere. Aquesta novel·la es la primera després de 3 segles de la literatura culta. Consolidada per la institució els Jocs Florals. Va desaparèixer als anys 80, substituïda per latendència realista. Caracteritzada per:
* La històrica: marc històric real.
* El costumisme: descripcions
* Les convencions de la novel·la de fulletó: desenvolupen la trama i caracteritzen els personatges.
* Patriotisme: trobem l’exaltació i moviments i importants en la història de Catalunya
* Narrativa costumista: realitat contemporània com a matèria literària,però només parcialment ja que l’interessa el que és representatiu i característic de la comunitat, els costums. Narradors més importants: ROBERT ROBERT i EMILI VILANOVA. El gènere és el quadre de costums:
* Predomini de la descripció: argument mínim.
* Llenguatge col·loquial: proper a la llengua popular. Diàleg entre personatges.
* Propòsit documental: presenta les escenes i eltipus de la societat contemporània. Personatges: botiguer, el del bar, barber...
* Finalitat moralitzadora: amb humor i ironia.
Realisme i Naturalisme
1-.Novel·la costumista-realista
1875 s’incorpora a la novel·la catalana la realitat social contemporània (lo que passa). Classificada en dos grups:
* La novel·la de costums: retrata la realitat amb els temes i les tècniques de la prosacostumista. Destaquen: JOAQUIM RIERA I BERTRAN (Escenes de la vida pagesa) i JOAN PONS I MASSAVEU (l’auca de la pepa). Característiques de les novel·les de costums:
* Descripció de la realitat en la seva dimensió més externa i típica.
* Novel·la a partir de la suma d’escenes i quadres i no pas a partir del progrés de l’acció.
* Personatges prototípics del món menestral urbà ode la pagesia, poca profunditat psicològica.
* Visió elegíaca d’un món que desapareix.
* Implicació subjectiva de l’autor dins el món de ficció i un cert didactisme moral.
* La novel·la de tendència realista: descripcions més profundes que no pas les novel·les de costums i el realisme es present però amb forces limitacions. Destaquen: CARLES BOSH DE LA TRINXERIA (l’hereu...