Resumen2examenlatin
Páginas: 7 (1744 palabras)
Publicado: 11 de noviembre de 2015
La conquesta de la península Itàlica (509aC-272 ac)
Els romans es van veure assetjats de nou pels etruscos, que no volien perdre el seu poder al Laci. Però van ser derrotats juntament amb altres pobles llatins que s’havien aliat per anar contra Roma. Roma va començar la seva expansió per la Itàlia central a través d’aliances o per la força. Es va annexar el territori dels volscos, dels equis,dels sabins i el de la ciutat de Veïs.
Quan ja semblava que tenien tot el poder sobre la Itàlia central, els gals van envair la península, van derrotar als romans i van arribar fins a la ciutat de Roma. Els gals representava per als romans el primer dels grans perills exteriors i això va fer que es poses en evidencia que calia reformar l’estructura militar. Després de la guerra amb els gals, elsromans van aconseguir de nou l’hegemonia de la Itàlia central.
A partir de la segona meitat del segle IV aC, els dos fronts més importants foren els samnites i les ciutats de la Magna Grècia.
Roma va mantenir tres guerres amb els samnites i la derrota d’aquests el poder de Roma va arribar fins a la Magna Grècia. Aquest apropament va inquietar la ciutat grega de Tàrent.
Tàrent va demanar ajuda aPirros, un rei grec que va arribar a la península Itàlica. Pirros va derrotar els romans. En aquestes batalles van morir molts soldats grecs i finalment l’any 272 aC Tàrent va caure en mans de Roma.
Roma es va convertir en la ciutat hegemònica de tota la península Itàlica i els romans van governar en nombroses ciutats. Entre Roma i Cartago només s’imposava Sicília, la riquesa de la qual va provocar unllarg conflicte entre els romans i els cartaginesos.
Conflictes interns
Roma va partir una sèrie de conflictes interns, sorgits de la formació de nous organismes polítics socials. Aquests organismes eren monopolitzats pels patricis, que eren els membres de les primitives famílies fundadores de Roma i pels plebeus, no podien impartir justícia, no podien aconseguir la terra de les conquestes, nopodien tenir riqueses, no tenien accés al Senat ni als comicis i no els era permès el matrimoni amb patricis.
Aquests desequilibris va provocar una revolta dels plebeus que es van aplegar a la Mont Sacre per intentar formar-hi una nova ciutat. Els patricis per tal d’evitar-ho van nomenar uns magistrats especials, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus, els tribuns de la plebs. Gràcies aaquests tribuns es van aconseguir noves lleis. L’any 450 aC es va redactar i es va donar a conèixer la Llei de les XII taules, que posava les bases per igualar els drets entre patricis i plebeus.
La conquesta de la Mediterrània (272 aC – 27 aC)
Després de la conquesta de tota la península Itàlica, Roma va començar la seva expansió per la Mediterrània fins que van aconseguir ser la ciutat mésimportant de tot el Mare Nostrum (mar mediterrani).
L’any 264 aC els romans van decidir socórrer la ciutat de Messana, que els havia demanat ajut davant el setge dels cartaginesos. Així va començar la primera guerra púnica, entre romans i cartaginesos, que va durar vint-i-tres anys. Després d’un seguit d’enfrontaments, els romans van decidir construir una gran flota i desenvolupar les sevestècniques de lluita marina i això els va permetre derrotar els cartaginesos. Amb l’expulsió dels cartaginesos, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya van passar a ser territori romà i es van convertir en les primeres províncies romanes.
Els cartaginesos per compensar les pèrdues territorials, van expandir-se cap a Hispània i van establir moltes ciutats del sud de la península Ibèrica sota el comandamentd’Amílcar Barca. El 219 aC van assetjar Sagunt, una ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma i així va començar la segona guerra púnica, amb Anníbal (fill d’Amílcar) com a gran protagonista.
Anníbal
va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. Durant el seu recorregut va derrotar als romans diverses vegades i a la major part dels pobles aliats de Roma....
Els romans es van veure assetjats de nou pels etruscos, que no volien perdre el seu poder al Laci. Però van ser derrotats juntament amb altres pobles llatins que s’havien aliat per anar contra Roma. Roma va començar la seva expansió per la Itàlia central a través d’aliances o per la força. Es va annexar el territori dels volscos, dels equis,dels sabins i el de la ciutat de Veïs.
Quan ja semblava que tenien tot el poder sobre la Itàlia central, els gals van envair la península, van derrotar als romans i van arribar fins a la ciutat de Roma. Els gals representava per als romans el primer dels grans perills exteriors i això va fer que es poses en evidencia que calia reformar l’estructura militar. Després de la guerra amb els gals, elsromans van aconseguir de nou l’hegemonia de la Itàlia central.
A partir de la segona meitat del segle IV aC, els dos fronts més importants foren els samnites i les ciutats de la Magna Grècia.
Roma va mantenir tres guerres amb els samnites i la derrota d’aquests el poder de Roma va arribar fins a la Magna Grècia. Aquest apropament va inquietar la ciutat grega de Tàrent.
Tàrent va demanar ajuda aPirros, un rei grec que va arribar a la península Itàlica. Pirros va derrotar els romans. En aquestes batalles van morir molts soldats grecs i finalment l’any 272 aC Tàrent va caure en mans de Roma.
Roma es va convertir en la ciutat hegemònica de tota la península Itàlica i els romans van governar en nombroses ciutats. Entre Roma i Cartago només s’imposava Sicília, la riquesa de la qual va provocar unllarg conflicte entre els romans i els cartaginesos.
Conflictes interns
Roma va partir una sèrie de conflictes interns, sorgits de la formació de nous organismes polítics socials. Aquests organismes eren monopolitzats pels patricis, que eren els membres de les primitives famílies fundadores de Roma i pels plebeus, no podien impartir justícia, no podien aconseguir la terra de les conquestes, nopodien tenir riqueses, no tenien accés al Senat ni als comicis i no els era permès el matrimoni amb patricis.
Aquests desequilibris va provocar una revolta dels plebeus que es van aplegar a la Mont Sacre per intentar formar-hi una nova ciutat. Els patricis per tal d’evitar-ho van nomenar uns magistrats especials, encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus, els tribuns de la plebs. Gràcies aaquests tribuns es van aconseguir noves lleis. L’any 450 aC es va redactar i es va donar a conèixer la Llei de les XII taules, que posava les bases per igualar els drets entre patricis i plebeus.
La conquesta de la Mediterrània (272 aC – 27 aC)
Després de la conquesta de tota la península Itàlica, Roma va començar la seva expansió per la Mediterrània fins que van aconseguir ser la ciutat mésimportant de tot el Mare Nostrum (mar mediterrani).
L’any 264 aC els romans van decidir socórrer la ciutat de Messana, que els havia demanat ajut davant el setge dels cartaginesos. Així va començar la primera guerra púnica, entre romans i cartaginesos, que va durar vint-i-tres anys. Després d’un seguit d’enfrontaments, els romans van decidir construir una gran flota i desenvolupar les sevestècniques de lluita marina i això els va permetre derrotar els cartaginesos. Amb l’expulsió dels cartaginesos, les illes de Sicília, Còrsega i Sardenya van passar a ser territori romà i es van convertir en les primeres províncies romanes.
Els cartaginesos per compensar les pèrdues territorials, van expandir-se cap a Hispània i van establir moltes ciutats del sud de la península Ibèrica sota el comandamentd’Amílcar Barca. El 219 aC van assetjar Sagunt, una ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma i així va començar la segona guerra púnica, amb Anníbal (fill d’Amílcar) com a gran protagonista.
Anníbal
va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. Durant el seu recorregut va derrotar als romans diverses vegades i a la major part dels pobles aliats de Roma....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.