Rev. Francesa

REVOLUCIÓ FRANCESA

2.1 Dels Estats Generals a la Convenció
(1)Concepte i cronologia de la revolució

De la infinitat d’escrits publicats sobre la RF des del mateix noment de la seva implantació se n’extreuen dues grans línies de pensament:
Un sector dels historiadors veuen en la situació generalitzada de crisi que patia la França de Lluís XVI (banca rota reial i reiterades males collites)les raons del fet revolucionari. La misèria del poble és, per tant, la causa fonamental
Altres pensen que la prosperitat del segle XVIII amb el comerç colonial i l’augment de la població són els factors que van dur a la burgesia a assaltar el poder per superar els obstacles que impedien el seu creixement. Aquests autors pensen que l’augment de la riquesa és la causa principal.
Avui en dia, lesopinions són més flexibles: la RF és alhora la revolució de la riquesa i de la misèria, i ambdues són necessàries per comprendre els fets revolucionaris.
Durant la dècada dels 80 tot un seguit de problemes esdevenen el detonant de la revolució: una forta crisi de subsistència derivada de les males collites e la dècada provocaran una pujada de preus de tots els productes de primera necessitat(blati pa). Entre 1785-89 els salaris van disminuir a més de la meitat el seu poder adquisitiu. Així la fam va mobilitzar al poble que va fer sentir el seu descontent en el carrer. A més, s’ha d’afegir una crisi industrial, una crisi de la ramaderia lanar i una crisi en al hisenda estatal en banca rota. El dèficit crònic que havia provocat la corona entre ingressos i despeses ( 5 mil milions delliures front uns 500 milions d’ingressos) va obligar a la monarquia francesa a suprimir definitivament els privilegis fiscals de la noblesa i del clergat. Aquesta situació es va agreujar encara més per les despeses que va comportar l’ajut francès a la revolució americana. Els ministres de Lluís XVI no troben la manera de solucionar aquest dèficit sense enfrontar-se amb els privilegiats i l’Estatarribava a la seva caiguda financera.

(2)La revolta dels privilegiats(1787-89)

Irònicament, el primer sector social que es va mostrar més enèrgicament contrari a la situació va ser l’aristocràcia. Tots els historiadors coincideixen en assenyalar que la revolta dels privilegiats va ser l’episodi que va marcar l’esclat revolucionari. El xoc inicial es va produir amb el projecte del ministre definances Calonne que obligava a tots els propietaris agrícoles, inclosa la noblesa a pagar un impost proporcional a la renda de la seva terra. Tant Calonne, com el seu successor Brienne, es van trobar amb la decidida oposició de l’Assemblea de Notables i la del Parlament de París, òrgans nobiliaris als que el rei va recórrer perquè acceptessin el projecte. Aquests organismes van respondre que només elsEstats Generals tenien competència per establir els nous impostos i forcen al monarca per reobrir-los. Lluís XVI va rebutjat la petició de convocatòria (els Estats Generals no es celebraven des del 1614) però la mobilització de la burgesia i de les classes populars en el carrer ho van aconseguir. El Tercer Estat es va organitzar ràpidament per aconseguir canvis reals en el sistema polític. Peraquest motiu era imprescindible tenir com a mínim el mateix nombre de representants que noblesa i clergat i fa sentir la seva veu davant els privilegiats. La petició de doble representació pel Tercer Estat va ser concedida per la monarquia malgrat la protesta dels nobles. Enmig de l’entusiasme popular el procés electoral engegava amb l’elecció dels representants i l’elaboració dels “quaderns dequeixes (cahiers de dolences)” que cada estament presentava als Estats Generals. I mentre tots ells coincidien en el seu descontent envers la monarquia de Lluís XVI, privilegiats i no privilegiats diferien radicalment en qüestions com igualtat o dissolució del règim senyorial.

(3)La burgesia moderada en el poder(1789-92)

L’etapa 1789-92 es pot definir per la transformació de la societat...