Revolució Industrial

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL T3
①Les bases de la revolució industrial. La Revolució industrial és el conjunt de transformacions tecnològiques i econòmiques que es van produir a Anglaterra a la segona meitat del segle XVIII i que va comportar un canvi radical en la manera de produir i també canvis en la societat. Les causes que van permetre el desenvolupament d'aquesta revolució van ser 3:→Revolució demogràfica: sobre el 1750 la població d'Anglaterra creix de manera continuada passant dels 8 milions (1700) a 21 milions (1820) a causa de l'augment de natalitat i el descens de la mortalitat gràcies a les millores higièniques i alimentàries, el descobriment de vacunes que permetia a la gent sobreviure a malalties mortals (grip)… Aquest augment de població va ser clau ja que hi podienhaver més treballadors i consumidors.
→Revolució agrícola: durant el segle XVIII a Anglaterra, alguns propietaris de terres van intentar augmentar beneficis: van abandonar el sistema de guaret (triennal) per implantar el sistema Norfolk (quadriennal) i es van introduir noves eines:

→La màquina de vapor: al 1769, l'escocès James Watt va patentar una màquina que convertia el vapor en energiamecànica i que generava més potència que qualsevol altra energia coneguda fins al moment i, va substituir les rodes hidràuliques que donaven energia a les indústries tèxtils. La màquina de vapor va servir per revolucionar els transports (ferrocarril i vaixell). Com que la font que es necessitava era el carbó, la Revolució Industrial es va limitar a llocs propers de combustibles fòssils
②El naixement dela indústria i el capitalisme. La indústria tèxtil i la del ferro van patir canvis en la forma de treballar ja que es va passar de produir en tallers a produir en fàbriques (espais grans on es concentra una gran quantitat de màquines i obrers). Les màquines i la fàbrica són propietat de l'amo: un burgès que decideix sobre tots els elements del procés de producció, la quantitat, la qualitat i elpreu d'un producte, la forma de treballar i la durada (i condicions) de la jornada laboral. Tot el que produeix la fàbrica queda en mans de l'empresari (amo) i obté beneficis amb la venda de producció (el preu de la mà d'obra era molt baix). Amb la màquina de vapor incorporada a la fàbrica i l'augment de demanda de productes, les fàbriques no paraven gairebé la producció i els obrers treballaven entorns amb unes condicions molt dures.
Els primers obrers van ser els artesans que es van arruïnar per no poder competir amb el preu de la indústria i més endavant es van afegir els pagesos sense feina per la mecanització del camp.
La Revolució Industrial va donar lloc al capitalisme: un sistema econòmic amb les següents característiques: les fàbriques són propietat privada i poden tenir mésd'un propietari (S.A.), l'objectiu de qualsevol activitat és guanyar beneficis, i s'ha de permetre la lliure competència entre empreses (cosa que provoca el creixement/desaparició d'empreses). El capitalisme es basava en el liberalisme econòmic d'Adam Smith, ja que afirmava que l'Estat no havia d'intervenir en l'economia de manera que els empresaris eren encarregats de regular els preus delsproductes, els salaris i el volum de la producció. Segons Smith, l'Estat es dedicava a garantir la llibertat dels empresaris per crear negocis i protegir la propietat dels que ja en tinguessin. El capitalisme deia que el mercat es regulava a través de la llei de l'oferta i la demanda.
③La lluita obrera. Amb la revolució industrial apareix una classe social: el proletariat (classe obrera), que va patirunes condicions laborals i de vida molt dures. Els obrers vivien en habitatges (cottage per exemple) molt petits compartits per més d'una família on les condicions de salubritat eren inexistents, a més els carrers no tenien clavegueres i eren de terra (niu de brutícia i malalties).
La jornada laboral mitjana era entre 12 i 16 hores, els 7 dies sense fer vacances i els nens i les dones...