Roma

Octavi August, emperador

Després de la mort de Juli Cèsar, el seu fill adoptiu Octavi va vencer els seus rivals en una guerra civil i es va convertir en l'home més poderós de Roma. L'any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d'August, que significa "excels".
Octavi August, va inaugurar un nou sistema de govern: l'Imperi. Era ell qui convocava el Senat, qui reuniaels comicis, qui nomenava els magistrats i qui dictava totes les lleis que s'aplicaven a l'Imperi. També fou nomenat cònsol vitalici i cap de l'exèrcit amb el títol d'emperador.

Extensió del seu Imperi

Durant els segles I i II d.C. l'Imperi va assolir la máxima expansió. En aquest període, anomenat pax romana, gairebé no hi va haver conflictes socials ni guerres exteriors.
La seguretat de lesvies de comunicació va a favorir el creixement de les ciutats i el comerç entre les províncies.
A partir del segle III d.C. l'Imperi va haver d'afrontar tot de problemes. Per començar, les fronteres no eren gens segures a causa dels atacs dels pobles germànics que habitaven més en llà del limes.
A més, l'autoritat imperial va perdre força i es van produir revoltes freqüents. Entre l'any 235 iel 268 d.C. es van succeir trenta emperadors legítims i més de setanta d'il·legítims. Davant d'aquesta situació, els caps militars van an araugmentant el poder i l'exèrcit es convertí en l'única autoritat de les províncies.
A aquests problemas socials s'hi van afegir els econòmics. Acabades les conquestes, la manca d'esclaus provocà un descens de la producción agrícola i minera. A més, els atacsdels pobles bàrbars van tallar les vies de comunicació. El comerç i l'artesania es van estancar i la població es va empobrir.
L'any 395 d.C. l'emperador Teodosi, per facilitar la defensa de l'Imperi, el va dividir entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d'aquell moment es van constituir dos imperis: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
L'Imperi d'Orient, també conegut coma Imperi Bizantí, era més ric i hi havia més població. Els emperadors bizantins van poder mantener l'autoritat, defensar les fronteres contra els bàrbars i assegurar la su- pervivència de l'Imperi.
A l'Imperi d'Occident, molt més empobrit que el d'Orient, els emperadors que s'hi van an arsucceint van ser incapaços de salvar-lo.

La fi de l'Imperi d'Occident
A partir del final del segle III,diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda.
Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva enles quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darreremperador romà d'Occident.
Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.

Forma de govern
La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups: els homes lliures i els esclaus. Els homes lliures podien ser ciutadans o estrangers. Aquests darrers no tenien dretspolítics.
La majoria d'homes lliures tenien la civitas o ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Tan mateix, entre aquest grup de ciutadans lliures hi havia grans diferències de fortuna
Els privilegiats
El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càrrecs de l'Imperi I els plebeus molt rics. Constituïen...