Síndrome de asperger

SÍNDROME D’ASPERGER

Per començar voldria explicar d’ on prové aquest nom. La paraula autisme, del grec auto-, de autós, “propi, un mateix ", va ser utilitzada per primera vegada pel psiquiatra suís Eugene Bleuler en un tom de l'American Journal of Insanity, el 1912.
La classificació mèdica de l'autisme no va ocórrer fins a 1943, quan el Dr Leo Kanner, de l'Hospital John Hopkins, va estudiara un grup de 11 nens i va introduir la caracterització autisme infantil primerenc. Al mateix temps un científic austríac, el Dr Hans Asperger, va utilitzar coincidentment el terme psicopatia autista en nens que exhibien característiques similars. El treball del Dr Asperger, però, no va ser reconegut fins 1981 (mitjançant Lorna Wing), principalment perquè va ser escrit en alemany.
Lesinterpretacions del comportament dels grups observats per Kanner i Asperger van ser diferents. Kanner va reportar que 3 dels 11 nens no parlaven i els altres no utilitzaven les capacitats lingüístiques que posseïen. També va notar un comportament “estrany" en aquells nens. Per la seva banda, Asperger va notar, més aviat, els seus interessos intensos i inusuals, la seva repetitivitat de rutines i la sevainclinació a certs objectes, la qual cosa era molt diferent a l'autisme d'alt rendiment, ja que en l'experiment d'Asperger tots parlaven. Ha indicat que alguns d'aquests nens parlaven com "petits professors" sobre la seva àrea d'interès, i va proposar la teoria que per tenir èxit en les ciències i l'art un havia de tenir cert nivell d'autisme.
Encara que tant Hans Asperger com Leo Kanner possiblementvan observar la mateixa condició, els seus diferents interpretacions van portar a la formulació de la síndrome d'Asperger (terme utilitzat per Lorna Wing en una publicació en 1981), el que el diferenciava l'autisme de Kanner.
Llavors la definició d’aquest síndrome és un conjunt de condicions mentals que forma part dels trastorns de l'espectre de autista. S'enquadra dins dels trastornsgeneralitzats del desenvolupament. La persona afectada mostra dificultats en la interacció social i en la comunicació de gravetat variable, així com activitats i interessos en àrees que solen ser molt restringides i en molts casos estereotípiques.



La majoria de les persones posseïxen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats mentals i són capaces d'ajuntar informació sobre els estatscognitius i emocionals d'altres persones basada en pistes atorgades per l'ambient i el llenguatge corporal d'aquestes persones. Les persones amb la síndrome d'Asperger no posseïxen aquesta habilitat i es pot dir que tenen "ceguesa mental". Per a aquelles persones severament afectades per aquesta "ceguesa mental", per exemple, pot resultar impossible reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjordels casos, fallar plenament en reconèixer qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol matís de comunicació indirecta. Generalment són incapaços de "llegir entre línies", el que significa, que són incapaços d'entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal. És important notar, però, que, atès que és un trastorn espectral, alguns pacients s'aproximen a unnivell de normalitat en les seves habilitats per llegir expressions corporals i interpretar intencions. Sovint troben particularment aclaparant el contacte ocular i per tant l'eviten amb freqüència. La falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats al moment d'interpretar emocions alienes.
El síndrome d'Asperger involucra un intens nivell de concentració en temes d'interès i ésgeneralment caracteritzat per un do especial. Un pacient pot, per exemple, trobar-se obsessionat amb la lluita professional de la dècada del 1950, un altre amb els himnes nacionals de les dictadures africanes, un altre amb la construcció de models amb llumins, etc. Interessos particularment comuns entre pacients són els mitjans de transport (per exemple els trens) i els ordinadors. En termes generals,...