Santa Sofia de Constantinoble

Fitxa tècnica:
Hagia Sofia (Saviesa divina) construïda per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. 532 – 537, la cúpula reconstruïda el 562, després d'un terratremol. Convertida en mesquita el 1453.
Construïda sota el govern de Justinià, que volia expandir l’imperi fins l’Occident (Itàlia, Nord d’Àfrica i sud d’Espanya).
L’antiga Santa Sofía havia estat destruïda a la guerra civil de l’inici degovern del Justinià, entre els verds i els blaus.
Edifici de 69,70 x 80,90. 55,60 d'alçària. Cúpula de 33m de diàmetre. Planta centralitzada de creu grega. Consta d’un atri, un nàrtex, nau principal, iconòstasi(mur de separació entre el poble i els sacerdots) i la zona sagrada restringida composta pel diacònicon, el presbiteri i la pròtesi. Els materials de construcció son maó, morter, marbres imosaics.
Espai interior: Quatre grans pilars centrals i sistema de petxines per sostenir la cúpula, dos semicúpules, murs laterals i grans contraforts.
L'element fonamental és la gran cúpula central amb 40 nervis. 40 finestres al tambor de la cúpula, amés de les dels murs i semicúpules.
Espai exterior: Molt compacte, piramidal, elements en cascada i grans contraforts verticals.
No importa molt lafaçana principal, que només es de totxana recoberta de pintura, amb una galeria de finestres. L'exterior és mol sobri. L'interior molt decorat amb grans mosaics avui casi desapareguts, i rics marbres. Capitells troncopiramidals, treballats amb trepant. Obra capdal de l’arquitectura bizantina, de grans dimensions, cabia molta gent per actes solemnes de l’emperador.
Símbol principal del poder deJustinià, amb un cost econòmic immens. Construïda en només 5 anys. Molts elements simbòlics, cúpula=firmament, decoració interior rica (ànima de l’home) exterior pobre (cos de l’home). És Un dels edificis més importants de l’antiguitat clàssica. Supera a tots el temples anterior. Més gran que el Panteó, malgrat que la cúpula és més petita. Es desenvolupa la creu grega (amb els braços iguals). Té moltainfluència sobre les mesquites posteriors i sobre l’arquitectura oriental i russa. Antemi i Isidor eren científics, no arquitectes, de les acadèmies gregues.

Descripció i anàlisi:
L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia construïda per Constantino I en 325. La seva tipologia és de planta central amb una gran cúpula, nàrtex i exonártex.
El resultat és original i únic,una basílica rectangular de 77 x 72 metres que combina l'eix tradicional amb una distribució centralitzada. En els angles d'un gran quadrat, que forma la nau central, de 100 peus bizantins o 33 metres s'eleven quatre grans pilars - estreps de 21,5 metres d'altura sobre els quals es recolzen 4 grans arcs que es connecten entre si amb quatre grans petxines que completen la superfície circular sobrela qual se situarà la gran cúpula. Les petxines proporcionen una transició mes elegant entre la superfície quadrada i la circular que les trompes usades durant l'Imperi Romano i una major altura que els suports sobre tambor circular usats en el Pantheón romà. Potser tinguin les petxines origen en l'arquitectura romana, però és en Santa Sofia on s'empren per vegada primera d'una forma tan visible.El seu ús es generalitzarà a partir d'ara en l'art Bizantí i, més tard, en el Romànic, Renaixement, Barroc fins als temps actuals.
L'edifici consta d'una galeria superior amb una llotja des d'on l'emperadriu podia presenciar les llargues i fastuoses cerimònies que generalment se celebraven. L'accés a aquesta tribuna es feia mitjançant una rampa per la qual, si era necessari, podien accedir genetsa cavall. S'entra a l'edifici a través d'un nàrtex cobert amb volta d'aresta la longitud de la qual és igual al doble del quadrat central, i a través d'un porta situada en el costat oposat de l'absis oriental que contenia l'altar. Les naus laterals i les galeries situades sobre elles també estan cobertes amb voltes d'aresta. La cornisa de les galeries marca el punt d'arrencada de les petxines...