SEMIOT

Ferdinand de Saussure, un maestro.de la semiologia, veamos;

Oficialment no hi ha diferència entre ambdós conceptes, s’utilitzen com a sinònims per norma general. Tot i així els experts en el temaasseguren trobar-hi algunes incongruències que mes endavant veurem. Actualment en el continent europeu utilitzem el terme semiologia, i semiòtica és més utilitzat per la tradició anglo- americana,terme que triga molt en generalitzar-se.

Per entendre millor aquest conceptes, cal saber el seu impacte en la història.


3. Història
Encara que la semiòtica tingui arrels profundes en lafilosofia occidental, va rebre la seva formulació recent al començament del segle XX amb el treball del lingüista suís Ferdinand de Saussure i el filòsof americà Charles Sanders Peirce.
Ambdós treballavenla lingüística, la disciplina que estudia els sistemes de signes de la llengua i les característiques d’utilització d’aquesta.
Saussure considerava que la lingüística formaria part d’una ciència mésgeneral dels signes anomenada semiologia i deixaria de formar part de la lingüística, que era la ciència que ho tractava fins el moment. Descriu el llenguatge com un sistema de significants isignificats, que és per el que estaria format un signe.

El signe és el terme central de la semiòtica o semiologia, ho podríem definir com el conjunt de sons o grafies que porten associant un contingutmental que comparteixen en els seus trets generals, els parlants d’una llengua o persones que comparteixen una mateixa cultura. Durant la història hi ha hagut diferents problemàtiques sobre la natura delsigne i actualment la lingüística i la semiòtica són les ciències que s’ocupen de la seva investigació, junt amb la filosofia.

Saussure va qüestionar les teories del llenguatge natural en afirmarque els signes no depenen de la cosa significada, sinó de la relació amb altres signes. Com ell deia: “el sistema de signes és convencional i arbitrari i no està construït en cap relació natural...