semiótica

EASD Serra i Abella
CFGS Fotografia Artística
Mitjans Audiovisuals I
Curs 2011-2012

M I T J A N S

A U D I O V I S U A L S

I



UP 4 ELEMENTS DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
Angie Ballester Mas

EL LLENGUATGE AUDIOVISUAL (2ª part)
1. TRANSICIONS
TALL
És la transició el·líptica més senzilla i dóna un caràcter dinàmic a l’associació de dues situacions. La seva principal forçaexpressiva és la instantaneïtat.
El tall és la forma més elegant i menys artificiosa d’unir dos plans, però és també la que exigeix major continuïtat. Si no hi ha continuïtat, donarem la impressió de pas del temps. El tall
sobre un pla fix s’usa per a mostrar transformació: construcció d’una casa, creixement família... trencant el ràcord físic i afegint elements al pla.
ENCADENAT o FOSA ENCADENADALa transició és més suau. Consisteix en veure com una imatge s’esvaeix mentre la segona va
apareixent. Indica pas del temps no molt llarg.
Permet:
• Realitzar escenes de muntatge que resumeixen llargs períodes de temps.
• Realitzar el·lipsis sobre les accions d’un mateix personatge.
• Passar d’una situació a una altra distanciada en l’espai o en el temps.
• Dissimular errades de ràcord iempalmar plans que no lliguen.
Proporciona certa poesia, sobretot quan són llargs i sobre plans alentits.
FOSA
Consisteix en la gradual desaparició d’una imatge fins a deixar el quadre en un color (sovint,
negre). Salt temporal major que l’encadenat. Un punt i apart en la narració.
• NEGRE: Sol separar les seqüències. Serveix per a marcar un important canvi d’acció secundària o el transcursdel temps o fins i tot un canvi de lloc.
• BLANC: Es pot associar a un enlluernament, a un quiròfan, flashos de les càmeres de premsa... Pot donar idea de divinitat, plaer celestial....
DESENFOCAMENT
Es desenfoca una imatge i es comença la següent desenfocada. Indica pas del temps curt o bé
canvi d’espai.
En visió subjectiva és un recurs expressiu per a indicar desmai o pèrdua deconsciència.
En visió objectiva (en zoom cap al front): inici flash back.
ESCOMBRADA o FILLAGE
Es produeix en la fase d’enregistrament. Consisteix en un gir rapidíssim de la càmera.
Es va posar de moda als 60 (-> reporterisme).
• S’ha usat com a clixé de canvi d’ubicació geogràfica però no de temps. Pas d’un espai
a un altre de forma instantània.
• Alternativa al pla/contraplà.

1

EASD Serra iAbella
CFGS Fotografia Artística
Mitjans Audiovisuals I
Curs 2011-2012

M I T J A N S

A U D I O V I S U A L S

I



UP 4 ELEMENTS DEL LLENGUATGE AUDIOVISUAL
Angie Ballester Mas

CORTINETES
Consisteixen en la utilització de formes geomètriques per a donar pas a noves imatges. Poden
tenir formes molt variades (estrella, quadrat, cercle, cor...) i qualsevol tipus de moviment(horitzontal, vertical, diagonal, espiral, ...).
No són gaire habituals actualment. Són transicions artificioses, pròpies de la tv, especialment
l’americana. En canvi eren habituals anys enrere : anys 30/40; l’iris en l’època del cinema
mut (ex: Chaplin).
Tradicionalment, s’han usat per a facilitar els canvis d’escenari.
• Quadre que empeny al pla en pantalla i el comprimeix o el treu de camp.Forma de
donar continuïtat lògica a les accions.
• Cortinetes que parteixen l’enquadrament en les converses telefòniques. Invenció anys
60.
• Cortineta per acció. Vella tècnica que ja usa Hitchcock a principis dels 40. Consisteix
en substituir el retall d’un patró pel retall d’alguna cosa en primer terme desenfocada
i que tapi tot l’enquadrament.

2. CONTINUÏTAT O RÀCORD
Definició
Lacontinuïtat espacial i temporal depèn de múltiples factors. La major part de les regles del
llenguatge audivisual tenen a veure amb la necessitat de respectar-la.
Jaccob Most: el ràcord és la interacció d’uns plans amb altres, en funció de certs conceptes,
que permeten donar sensació de continuïtat espaciotemporal en la narració audiovisual.
Per poder muntar les preses, cal que entre sí...