sense papers




SENSE PAPERS
(14 històries personals)







Miquel Mir Puig
Resum del Llibre de Lectura
Inserció sociolaboral
Curs 2014/2015

1. DADES DEL LLIBRE
Nom del llibre: “ Sense Papers, catorze històries personals.”
Autors: Isaac Fernández Sanvisens i Catalina Gayà Morlà
Editorial: Mina
Data edició: 2005, maig.






2. DADES DEL AUTORS

Isaac Fernández Sanvisens:Barcelona, 1975. Periodista i col·laborador en diversos mitjans de comunicació com el diari Sport, el suplement Cultura del diari Avui o el programa Gravetat 5.0 de TVE-2 Catalunya entre d’altres. Actualment treballa per compte propi en temes d’interès social, de turisme i d’esports de muntanya. Es coautor del llibre “Nosaltres, àvies d’avui” ( Ed. Pòrtic, 2004)

Catalina Gayà Morlà: San Joan,Mallorca, 1975. Periodista d’investigació. Va fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va cobrir com a “freelance” la guerra de l’Iraq. Durant tres anys va treballar com a reportera sota la direcció de Gabriel García Márquez en la revista mexicana “Cambio”. Al dia d’avui treballa en el Periódico de Catalunya.

3. RESUM GENERAL DEL LLIBRE
Aquest llibre no és una històriainventada per un escriptor. És més que això. És un recull de diferents històries reals, viscudes per persones de carn i ossos, que per diferents motius han hagut d’abandonar els seus països d’origen i que, potser per casualitat o potser pel destí, tenen un factor comú que els uneix: tots viuen a l’àrea de Barcelona.
Cadascun d’ells explica la seva pròpia història. Per tant, cada capítol és unahistòria diferent i especial, on sorgeixen diferents emocions com la nostàlgia, la ràbia, l’alegria, l’amor, l’esperança i en alguns casos, fins i tot por i temor.
Alguns venen de l’Amèrica Llatina, d’altres d’ Àfrica, alguns d’Àsia, inclús d’ Amèrica del Nord (Canadà). Cadascun d’ells té un punt de vista diferent sobre la vida i sobre com veuen el nostre país i de com interpretar la manera de ser iels costums dels catalans.
Una de les històries que més m’ha cridat l’atenció és la de Jorge Ocante Agebane, àlies Mauricio, procedent de Guinea Bissau. La seva història és bastant colpidora, ja que tot i posseir una educació bàsica donada pel antics colons portuguesos, basada en el catolicisme i en els costums europeus (privilegi de molts pocs al seu país, Guinea-Bissau), s’ha hagut de buscar lavida entre Brasil i Portugal, on molts cops ha hagut de sobreviure sense documentació, sense diners i gairebé sense poder menjar. Tot i les adversitat és una persona que sempre ha tingut clar els seus objectius. Actualment té una carrera en Ciències Socials i treballa com a manobre a Rubí. Ell manté l’ esperança de poder tornar al seu país i poder col·laborar per fer-lo prosperar, però té clarque mentre no canviï la situació d’inestabilitat política, no ho farà, ja que creu que això seria un suïcidi.
Una altra història que m’ha impactat és la d’en Iassin, un home Marroquí que, al meu parer, destaca per la seva capacitat d’adaptació als diferents llocs on ha estat. Va abandonar de jove el Marroc per anar a estudiar Enginyeria Naval a la Universitat d’Estat de Sant Petersburg, a Rússia,gràcies a una beca otorgada per un partit polític en el qual militava la seva germana. En aquesta època, ell deia que era de Cap Verd, per tal de passar més desapercebut i evitar provocar conflictes per motius de raça o religió. Va estar set anys a Rússia i va aconseguir el títol, però ara no troba cap país de l’Europa Occidental que li vulgui validar el títol. Amb aquesta intenció ha estat aCàdiz, Madrid i ara a Barcelona. El seu somni és poder tornar a Marroc i utilitzar els coneixements que ha après per fer del seu país un lloc millor.

4. CONCLUSIONS I MISSATGE DEL LLIBRE
La immigració és una fenomen social igual d’antic que la mateixa societat. L’ésser humà era una ésser errant en els seus inicis, ja que no tenia un lloc fixe on residir, sinó que anava travessant diferents...