Situació sociolingüística

ACTITUDS ENVERS LA SITUACIÓ SOCIOLINGÜÍSTICA ACTUAL

Situació sociolingüística actual

La situació sociolingüistica actual en els territoris de parla catalana és complexa i dinàmica. El que sí que sabem és que la nostra llengua no ha assolit la plena normalització en cap lloc del domini lingüístic, ni tan sols a Andorra. Cal recordar que ja al segle XVI s'inicià un conflicte lingüístic queva afectar, amb més o menys intensitat, els diversos àmbits d'ús, que amb la dictadura franquista s'agreujà i que encara avui dia persisteix.

Com es troba el català al segle XXI? Evidentment, en una situació inestable que es resoldrà d'una de les maneres següents: normalització o substitució. Hem de tenir present que avui dia no hi ha cap catalanoparlant monolingüe, és a dir, tots s'hanbilingüitzat (castellà, francès o italià). En canvi, sí que als territoris de parla catalana hi ha monolingües castellans, francesos o italians.

I què podem dir del nombre de parlants? Dels més d'11 milions d'habitants dels territoris de parla catalana, es calcula que entre 8 i 9 milions són catalanoparlants. Però el nivell de competència que tenen és molt variat: persones que l'entenen però no elparlen, d'altres que ho fan però només esporàdicament, d'altres que en dominen les quatre habilitats lingüístiques (parlar, llegir, entendre i escriure) i fins i tot els que afirmen que n'entenen ni una paraula.

El coneixement del català no es distribueix de manera homogènia arreu del territori. És més baix en zones industrials o turístiques, sovint vinculades a fluxos migratoris.

Tot i queel coneixement del català ha augmentat considerablement a Catalunya, les Balears i el País Valencià gràcies al sistema educatiu, hi ha una regressió en els usos socials. En alguns àmbits d'ús el català té més presència, com a l'Administració, a l'ensenyament, a la creació cultural (llevat del cinema), en treballs de recerca i conferències, en els mitjans de comunicació i a internet.

A Andorra,tot i que el català és l'única llengua oficial, ha vist reduir els àmbits d'ús, sobretot entre la població nascuda a fora.

A l'Alguer (Sardenya, Itàlia), la llengua ha sofert al llarg del segle XX un notable procés d'empobriment lingüístic, alhora que des de fa més de quaranta anys se n'ha començat a trencar la transmissió intergeneracional.

A la Catalunya Nord (França), paradoxalment undels territoris que va veure néixer el català, la llengua es troba fortament amenaçada, conseqüència del procés de francesització que es va iniciar al segle XVII. Fa més de seixanta que es produí un trencament en la transmissió de la llengua de pares a fills.

Actituds dels parlants

En el procés de substitució o normalització del català hi intervé un aspecte fonamental: les actituds delsparlants i les normes lingüístiques, algunes de les quals tenen una vigència generalitzada mentre que d'altres només són actives en algunes zones.

-Lleialtat lingüística: concepte que es refereix a l'actitud d'un parlant o d'una comunitat lingüística amenaçada de substitució però que té consciència lingüística i que consisteix a usar la llengua pròpia amb l'objectiu de conservar-la.-Autoodi: actitud de rebuig lingüístic envers la pròpia comunitat perquè es considera que no s'adequa als estereotips socials vigents. És un sentiment inherent a les llengües subordinades i en facilita l'abandonament positiu. Aquests membres tendeixen a abandonar el “grup de pertinença” i l'altre grup (el de la llengua dominant) esdevé “grup de referència positiu”. Les polítiques lingüístiques que volenexterminar una llengua fomenten l'autoodi i els prejudicis lingüístics.

Els prejudicis lingüístics són considerats com una manifestació del racisme aplicat a la llengua i als seus parlants: hi ha llengües fàcils i difícils; llengües bones i dolentes; llengües suaus i que sonen bé, i llengües aspres i que sonen malament; llengües de prestigi i llengües de segona...

Avui dia encara trobam...