Sobre La Violencia Hanna Arendt

NOGUÉ MARTÍNEZ, ALBA
Ciències Polítiques III
SOBRE LA VIOLENCIA
Hannah Arendt

Hanna Arendt, (Hannover, 14 d’octubre del 1906- New York 4 de desembre de 1975). Filosofa política alamana d’origen jueu més influent del segle XX.
Defensava el concepte de pluralisme, dins del àmbit polític, ja que creia que era el fil necessari per generar llibertat i igualtat política. Arendt, essituava de forma critica davant la democràcia representativa, i preferia el sistema assembleari o de democràcia directe.
Per Arendt, el segle XX, es un segle de guerres i revolucions on la violència es un eix arbitrari i transversal en el temps, ja que valors estatals i sobiranistes com la independència nacional o la llibertat del domini exterior, son reivindicacions dels pobles. “ la razónprincipa de que la guerra siga con nostros no e sun secreto de deseo de muerte de la especie humana, ni de un irreprimible insitinto de agresión [...] sino el simple hecho de que no haya aparecido todavióa en la escena política un sustituto de este arbitro final”.
Per l’autora, la violència ha marcat un paper molt important en els assumptes humans, però una petita minoria en parla del que laenvolta. La substància de l’acció violència es regida per els medis que s’utilitzen com a principal característica per aconseguir els objectius. Aplicant aquesta reflexió que ens presenta l’autora en els assumptes humans podem veure que el fi de les accions de l’home, esta sempre en perill de veure’s superat per els mitjans necessaris i justificats per aconseguir els objectius.” Unas pocas armas, enunos pocos momentos podrian barrer todas las demás fuentes de poder nacional”. La violència, i els medis existents en cada potencia han arribat a convertir-se en un identificatiu fiable d’un país fort i amb futur, demostrant-nos que el poder no pot ser mesurat per la riquesa, ja que aquesta por trencar-lo.

Al mateix temps que la guerra, ha anat fent-se més dèbil en els assumptesinternacionals, el instrument de la violència ha reviscut en petites revolucions internes, convertint als defensors de la no violència a inventors de la glorificació de la violència, inventors de una conducta atribuïda a factors socials i psicològics derivats de l’excés de autoritat sobre ells, la falta o excessiva llibertat, i el fosc futur professional.
Durant la comparació generacional de laviolència entre Marx, Lennin i els nous moviments que ens mostra Arendt en el seu llibre, ens parla de la lluita de la nova esquerra contra la democràcia representativa ( element molt important i significatiu per l’autora), i en contra de les burocràcia monopartidistes que descarten la participació. També ens parla del gran desinterès que sorgeix en la nova esquerra, on el mite de “ la revoluciónsocial, serà moral o no serà”, queda allunyat de la difusió dels moviment de masses antigament existents. “El poder mai és propietat d'un individu; pertany a un grup i segueix existint mentre que el grup es mantingui unit.”

El progrés il·limitat a donat pas a la violència moderna, que pot utilitzar-se sobre l’home a partir de coacció, tortura, o manipulació, donant pas a la possibilitat deformar arbitràriament les seves opinions mitjançant un conjunt de aportacions falses a través de percussors ocults en la societat com la televisió, la publicitat... Per l’autora, la rebel·lió dels joves també ha anat dirigida en contra del saber i la ciència arribant així a un punt d’inflexió, un punt de retorn destructiu. “ No solo ha dejado de coincidir el progreso de la ciencia con el progresode la Humanidad, sino que ha llegado a entreañar el fin de la humanidad, de la misma manera que el progreso del saber puede acabar muy bien con la destrucción de todo lo que ha hecho valioso a ese saber”.
En el capítol dos del llibre, Arendt ens parla sobre la qüestió de violència en el terreny polític. Cal primer de tot, distingir força de poder. “ el poder es una fuerza calificada o...