Sobre las libertades

‘’SOBRE LAS LIBERTADES’’-John Rawls
John Rawls formula els principis de la justícia que haurien de ser utilitzats per fer ‘’una societat ben ordenada’’.
L’objectiu de Rawls és combatre i superar l'utilitarisme ,anteposant el ''deure''-o una idea de justícia-al ''be'' la concepció del qual depèn sempre de contingències particulars.
Dels tres principis de la justícia, el primer i prioritari ésel de la llibertat. Tal aspecte li ha merescut a Rawls importants crítiques que qualifiquen a la seva teoria com una concepció liberal de la justícia. El text que aquí es tradueix és la rèplica més extensa i elaborada a aquestes objeccions ,alhora que l’intent de reafirmar i dotar de nous arguments a la teoria de la justícia.
Principis de la justícia
Rawls per tant formula els dos principisfonamentals de la justícia:
1.Tota persona té el mateix dret a un regim plenament suficient de ‘’llibertats bàsiques iguals’’ que sigui compatible amb un regim similar de llibertats per tots.
2.Les desigualtats socials i econòmiques han de satisfer dos condicions .Primer ,haurien d’estar associades a càrrecs i posicions oberts a tots en les condicions equitatives ‘’igualtat d’oportunitats’’ ; isegon ,han de procurar ‘’el màxim benefici dels membres menys afavorits.’’ de la societat.
Les llibertats bàsiques són les següents: llibertat de pensament, llibertat de consciencia, llibertats polítiques de llibertat d’associació i finalment el principi de la legalitat.
En conclusió, aquests dos principis es divideixen en tres:
1)el principi de la llibertat,2)el de la igualtat d’oportunitatsi el tercer és el principi de la diferencia que ordena beneficiar als membres de la societat menys afavorides.
-Les llibertats bàsiques son inalienables. Segons Montesquieu ,les llibertats bàsiques de cada ciutadà formen part de la llibertat publica.

La prioritat de la llibertat
Cap de les llibertats es absoluta, per tant aquestes llibertats s’han de proveir de manera igualitàries prudentlimitar les llibertats bàsiques a les verdaderament essencials, amb l’expectativa de que les llibertats que no siguin bàsiques siguin contemplades satisfactòriament per presumpció general quan les altres exigències dels principis de justícia decideixen la descarrega de la carrega de la prova.
El paper de les llibertats polítiques es potser substancialment instrumental en la preservació de lesaltres llibertats.
Les manques
La primera manca en la formulació de la llibertat es per les parts de la posició original accepten el primer principi de la justícia assenten a la prioritat de les llibertats bàsiques expressada en la jerarquia del primer principi de justícia sobre el segon.
Per pal·liar aquesta manca cal considerar que l’objectiu es desenvolupar una concepció de la justícia políticai social en sintonia amb les conviccions i tradicions més arrelades d’un Estat democràtic modern. Així des de un principi es considera la concepció de la persona com una part de la concepció de la justícia política i social .Els termes equitatius de cooperació impliquen una idea de reciprocitat i acció mútua en una societat. Es considera fonamental la capacitat de cooperació social perquèadopta com estructura bàsica la justicia.
La segona manca
Aquesta manca sorgeix perquè tan aviat com tenim un sèrie de llibertats que han de especificar-se més i adaptar-se mútuament en posteriors etapes i necessitem un criteri de com es pot fer això. El primer d’aquests casos esta lligat a la capacitat d’un sentit de la justícia i concerneix a l’aplicació dels principis de la justícia a laestructura bàsica de la societat i la seva política social. Posteriorment s’analitzen les llibertats polítiques i la llibertat de pensament. Aquí entren la llibertat de consciencia i la llibertat d’associació.

Posició original
La persona es suposa que posseeix dues protestats que determinen la seva igualtat i la seva llibertat:
1)La de tenir un sentit del deure i de la justícia (protestat de ser...